Fitxa de María Antonia DANS (Oza dos Ríos, 1922 - Madrid, 1988)
dades bàsiques de María Antonia DANS
Informació extesa de María Antonia DANS
Biografia:
María Antonia Dans neix a Oza de los Ríos i amb vuit anys es trasllada a Curtis (lloc que marcarà la seva vida i obra). El 1939 la família fixa la seva residència a A Corunya i María Antonia inicia la seva formació artística a l'Escola d'Arts i Oficis i a les classes de pintura de Dolores Díaz Valiño. Realitza la seva primera exposició amb Gloria de Llano, a la mateixa ciutat el 1950, que li reporta un gran èxit de crítiques i vendes; li permet visitar Madrid, on descobreix un formiguer en el que es couen unes quantes avantguardes. Torna a A Corunya per poc temps amb l'objectiu de tornar a la capital. Coneix a l'escriptor i periodista Celso Collazo Lema, amb qui contreu matrimoni el 1952 i ràpidament es traslladen a Madrid (anys després es van separar). Allí s'introdueix —de la mà del seu marit— en l'ambient artístic madrileny. Participa a les tertúlies del Café Gijón, on entaula amistat amb Cela, José Hierro o Carmen Laforet i estudia per lliure al Círculo de Bellas Artes i l'Escuela de San Fernando; estableix una estreta relació amb Vázquez Díaz i Benjamín Palencia. Realitza la seva primera mostra a Madrid el 1953. El 1970 realitza la seva primera exposició individual en la galeria Biosca i es generalitza la seva consideració com a pintora consagrada. Al llarg de la seva trajectòria obté diverses beques dels ministeris d'Educació Nacional i d'Afers exteriors i la beca de la Fundación March (que li permeten ampliar estudis a Itàlia), així com prestigiosos guardons entre els quals destaca el Premi de la Vila de París (1963). Cal destacar la seva faceta com a dibuixant en el diari Pueblo i d'il·lustradora de llibres infantils.
La pintura de Dans és profunda i intencionadament ingenuista. Troba la inspiració temàtica en els paisatges —gènere en el qual va destacar— i els temes populars gallecs, on expressa records i sensacions viscudes. Aborda també la natura morta i el retrat, que es caracteritza per la seva càrrega psicològica. Als seus inicis treballa sobretot amb l'aquarel·la i quan es trasllada a Madrid evoluciona a l'oli i també explora les ceres i tècniques mixtes. Les seves influències més directes són Benjamín Palencia, Carlos Maside i l'Escola de Madrid. Cap a finals dels seixanta consolida el seu estil i a la dècada dels setanta/vuitanta gaudeix del seu moment d'esplendor amb unes obres que podem entendre-les com una síntesi del seu llegat artístic.
Font principal del text: Colección Afundación