Pere PAGÈS (Barcelona, 1934), vida, història, fets.

Biografia:

Pere Pagès s’inicià en el món dibuix de la mà del seu avi, el pintor Climent Pagès. Féu els estudis primaris al Liceu Francès i acabà llicenciant-se en dret. Es relaciona amb els cercles francòfils i contestataris de la ciutat i començà a fer les seves primeres obres de caire expressionista i surrealista (emprava l’esprai i apareixien les primeres màquines inventades, entre elles, les anomenades “bicicletes espacials”). El 1962 participà per primer cop als Salons de Maig. El 1964 decidí abandonar l'advocacia per dedicar-se totalment a la pintura (aquell mateix any viatjà a Brussel·les on descobreix l’obra de Constant Permeke). Per subsistir fa treballs de pintura decorativa al costat de Modesto Rodríguez Cruells i Guillermo García Pibernat. El 1967 fa la seva primera estada a París, gràcies a una beca de l’Ajuntament de Barcelona. Al retorn, Pagès participà en la creació del grup ZUT, juntament amb altres pintors, escultors, poetes, fotògrafs... Es relacionà amb Josep Maria de Sucre, gran animador del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona. Tot plegat, fa que no pugui reprimir més temps el seu desig de tornar a París i quedar-s'hi a viure, el que finalment dugué a terme el novembre de 1969.

Després de trobar una feina passatgera de dibuixant i maquetista a Putanges (Normandia), tornà a París, on passà un període de precarietat que serà cabdal en la temàtica general de la seva obra. És el moment en el que apareixen extenses aerografies en blanc i negre, els paisatges urbans i profundament industrialitzats, les grans escenografies arquitectòniques, la solitud de l’home modern. Trobà una feina al servei de premsa de l’ambaixada d’Espanya a París (1971), on coneixerà casualment al crític Gérard Xuriguera, que li donarà suport i l’introduirà a diversos cercles artístics, entre ells, el grup d’espanyols a París: Pelayo, Pradal, Arroyo, Guansé, Subirà-Puig, Jiménez-Balaguer... A partir de 1973 es vincula a la Galerie Le Soleil dans la tête. El 1978 fa un viatge als Estats Units, del que sorgeixen un conjunt d’obres notable. El 1980 entrà en contacte amb la plataforma SYN’ART, promoguda per Monique de Beaucorps. El 1987 inicià la seva sèrie de “guerrers arcaics i sentimentals” (sense país ni cronologia vinculables). Dos anys després adquirí una casa rústica a Blangy-le-Châteauy, a la Normandia i s’hi instal·là. El 1991 inicià la seva sèrie “Fòssils” i il·lustra el poemari eròtic Entre llençols. Poemes per a la tauleta de nit de Carmen Rovira. També aprofundeix en la sèrie "Murs de Sagesse" i retornà, poc després, a les imatges amb un fort component arquitectònic.