Fitxa de Ramon REIG (Manila, 1903 - Figueres, 1963)
dades bàsiques de Ramon REIG
Informació extesa de Ramon REIG
Biografia:
"El Ampurdán, escasas veces ha sido tema de nuestros paisajistas. Y es que en rigor es un paisaje difícil. Para captarlo se necesita una paciente absorción en sus líneas simples, sumisas, sin aparatosidades de ninguna clase. Casi siempre me veo obligado a prescindir de los primeros términos. Y es que éstos no existen" - RAMON REIG. Destino, 1940.
Ramon Reig cursà els seus estudis primaris al Liceu Monturiol i seguidament a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres. Ben aviat sentí una inclinació per al dibuix i la pintura i prengué classes amb el dibuixant, pintor i gravador Juan Núñez (Estepona, 1877 - Barcelona 1963), al costat de Salvador Dalí i Marià Baig. La família Reig tenia una casa a Vilabertran i el jove Ramon hi anava a pintar sovint al natural amb Dalí. Inicià els seus estudis d'arquitectura a Barcelona, on participà en algunes mostres col·lectives de les Galeries Dalmau. L'any 1932 es presentà a les oposicions per una Càtedra de Dibuix i obtingué una vacant a Burgos. Passat un any, es traslladà a Figueres i exercí de mestre a l'Institut Ramon Muntaner fins l’any 1963 (també en serà nomenat director, càrrec que mantindrà del 1940 al 1955). L'any 1936 es casà amb Cinta Lloveras Sabater, però, nou mesos més tard, la seva muller i la seva filla van morir en el part. Quan esclatà la guerra, Reig es traslladà a Sant Sebastià, on col·laborà com a dibuixant en revistes i diaris. Acabat el conflicte, el 1940 es casà en segones núpcies amb Maria Josefa Carbonell Moner, matrimoni del qual naixeran dos fills: Maria Blanca i Carles.
La seva tasca pedagògica fou intensa, impartint classes a l'Escola d'Arts i Oficis de Figueres i al domicili particular (juntament amb Eduard Rodeja, editaren les làmines de dibuix geomètric i artístic destinades a l'ensenyament secundari de tot l'estat espanyol). A partir dels anys 40, Reig s'especialitzà en l'aquarel·la (l’afició li venia de quan havia d’acolorir els seus projectes arquitectònics), obtenint el Primer Premi Nacional en aquesta especialitat, l’any 1944. Tres anys després, es convertí en el primer responsable tècnic del Museu de l'Empordà, atès que va ser qui el va proposar i un dels dels principals impulsors. També va participar en la creació de l'Institut d'Estudis Empordanesos, l'any 1957. Fou l'autor dels llibres La acuarela en España i La Costa Brava vista pels seus millors pintors; col·laborador de les publicacions Revista de Girona, Canigó, Ampurdán, Empordà i Domingo (amb articles, dibuixos humorístics o com a il·lustrador de portades) i decorador de l’interior de diversos temples: Arenys d'Empordà (1943), Sant Antoni de Calonge (1941), el Pertús (1954), l'antiga Capella de l'Hospital de Girona i l'altar del Sagrat Cor de la Parròquia de Sant Pere de Figueres (1940).
Els olis de Reig de la dècada dels trenta responen a una factura hiperrealista, afí a la majoria de deixebles de Juan Núñez: són olis sobre fusta, de petit format, executats amb rigor analític i precisió miniaturista, que plasmen el que el pintor veia. A les aquarel·les posteriors, Reig apostà clarament per copsar l’atmosfera dels paisatges escollits. En termes generals, doncs, la seva obra se centrà en el paisatge empordanès, el dels encontorns de Figueres o de pobles com Vilabertran, Vilafant, Roses, Tossa de Mar i Cadaqués (en aquests dos, hi estiuejaria a la dècada dels 40 i 50, respectivament).