Fitxa de l'obra The Crown Fountain
Comentari de l'obra The Crown Fountain
“És la meva obra més física”, afirma el seu autor. Indubtablement la Crown Fountain és una obra contundent: dues torres de 16 metres d’alçada separades per un estany –fet a base de granit negre- de 70 x 14 metres. De les dues torres –construïdes amb blocs de vidre transparents i amb una pantalla LED a l’interior- apareixen prop d’un miler de rostres pertanyents a persones que viuen a la mateixa ciutat. De tant en tant, de les seves boques, brolla un raig d’aigua, en el que vindria a ser una mena de versió contemporània de les gàrgoles medievals. Aquesta combinació de materials fa que quan arriba l’hivern a Chicago i l’aigua deixa de brollar (les baixíssimes temperatures d’allà impossibiliten el seu funcionament), la font no es quedi estàtica i continuï emanant moviment.
Però quan Plensa parla que aquesta obra és molt “física”, no es refereix al volum o a l’escala, ni tampoc als materials, que per ell són mers transmissors. Es refereix a l’interactuació, al contacte, a la relació dels ciutadans amb l’obra. La Crown Fountain és una font per al poble i del poble. De fet, les persones retratades no són divinitats, ni militars heroics. Són habitants de Chicago, els vertaders protagonistes de l’obra, ja que són els que hi surten, però també els que l’habiten. Plensa no volia fer una font perquè la miréssim embadalits, passivament: volia una font més pròpia del segle XXI, que la gent la visqués i li vingués de gust quedar-s'hi per parlar. Perquè aquest és el gran tema de l’obra: la comunicació, inscrita en l’obsessió general i persistent de Plensa per les dualitats. En aquesta obra, per exemple, ens trobem amb una d’evident (les torres protagonistes), d’altres de secundàries (el contrast de l’aigua versus el duríssim granit negre) i d’altres de caire essencialista, com la pròpia comunicació. A Plensa, a més, el fascina l’espai que es crea entremig de dues persones que parlen: amb la Crown Fountain ens anima a penetrar-hi i que, ja sigui per emulació o estimulació, establim un vincle amb la persona que tinguem més a prop. Els primers que ho van entendre així van ser els nens de Chicago que, des del moment que es va inaugurar l’obra, s’hi llançaren de cap a xipollejar, a riure, a passar-s’ho bé. Una meravella.
Ubicada al xamfrà de la Michigan Avenue amb l’Art Institute of Chicago, l’obra se suma al ric patrimoni escultòric a l’aire lliure amb què compta aquesta ciutat, gràcies a una activa política de mecenatge que ha permès que els ciutadans gaudeixin d’escultures de Picasso, Miró, Dubuffet i molts d’altres (precisament va ser la familia Crown, la que dóna nom a la font, qui va fer la donació principal que va permetre construir l’obra).
El novembre de 2006 es va voler afegir un tercer, invisible i silent interlocutor a la conversa: les càmeres de vigilància que les autoritats van decidir col·locar al capdamunt de les torres. L’oposició ciutadana i del mateix artista (a qui no se li havia consultat l’afegit) provocaren la seva retirada.
Dades de l'obra The Crown Fountain
- Autoria
- Jaume PLENSA (Barcelona, 1955)
- Títol
- The Crown Fountain
- Datació
- 2004
- Mides
- 1.600 x 1.400 x 7.000 cm
- Materials
- acer, aigua, fusta, granit, llum, pantalles de LED, vidre
- Ubicació
- Millennium Park (Chicago)