Fitxa de l'obra Safo arrojándose al mar
Comentari de l'obra Safo arrojándose al mar
S’havia instal·lat feia poc a Madrid. S’apropaven les dates de la Exposición Nacional de Bellas Artes de 1881 –el certamen artístic oficial més important del país- i es volia donar a conèixer, trencar amb l’anonimat d’una vegada per totes i entrar a l’olimp dels pintors coneguts. Havia d’escollir un tema imponent, vinculat fos com fos amb la literatura clàssica. Els acadèmics només el tindrien en compte si l’asunto era prou elevat. Potser va ser una elecció seva o un suggeriment del seu amic escriptor Víctor Balaguer, però Miquel Carbonell i Selva acabà triant com a tema el suïcidi de Safo, la poetessa grega.
Segons una llegenda tardana (segles després, el poeta romà Ovidi dedicaria al tema una de les seves quinze Heroides), Safo es va enamorar del jove Faó i al veure que aquest no li corresponia, desesperada, decidí llançar-se al mar des de la roca de Lèucada. En els seus versos, la Safo real demostrà tenir una extraordinària habilitat per descriure els símptomes físics de l’amor, de presentar el desig com una potència irracional, una malaltia que colpeix sense defensa. “Eros m’agità els sentits” deixà escrit.
Mirant el quadre, sembla com si Carbonell empatitzés amb tot això i decidís portar la composició al límit, convertint la poetessa i la mar –que s’agiten a la vegada- en un sol ésser, elevant el dramatisme al màxim: ella, un cop ha llançat la cítara, a punt de saltar; l’onatge, violent; la llum, tenebrosa; i nosaltres, per acabar-ho d'adobar, rere d’ella sense poder-hi fer res.
Si el pintor Antoine-Jean Gros va apostar en la seva versió per congelar l’instant (un oli de 1801 al Musée d’Art et d’Histoire Baron Gérard de Bayeux); Théodore Chásseriau pel desvari de la protagonista (aquarel·la de 1840 al Musée du Louvre de París) i el meu adorat Gustave Moreau pel racó més fosc dels sentiments provocats pel despit (una altra aquarel·la de 1871-2 conservada al Victor & Albert Museum de Londres), Carbonell va apostar-ho tot a una sola carta: el cop d’efecte. A fe de tots els déus que ho va aconseguir i que els senyors acadèmics ho deurien aplaudir.
Dades de l'obra Safo arrojándose al mar
- Autoria
- Miquel CARBONELL SELVA (Molins de Rei, 1854 - Barcelona, 1896)
- Títol
- Safo arrojándose al mar
- Datació
- 1881
- Mides
- 250 x 170 cm
- Tècnica
- oli
- Suport
- tela
- Ubicació
- Museo del Prado (Madrid)