Fitxa de Orlando PELAYO (Gijón, 1920 - Oviedo, 1990)
dades bàsiques de Orlando PELAYO
Informació extesa de Orlando PELAYO
Biografia:
Arran de la Guerra Civil, Orlando Pelayo es va veure obligat a marxar el 1939 d'Espanya amb rumb, en un primer moment, a Orà. A la ciutat algeriana va residir fins el 1947, freqüentant el ric ambient artístic i intel·lectual d'allà i entrant en contacte amb escriptors de la talla d'Albert Camus i Jean Grenier, amb els quals va continuar veient-se en la seva següent destinació, París.
A la capital gal·la Pelayo va començar a realitzar un art de marcat accent expressionista, que es combinava amb l'assimilació dels ensenyaments postcubistes, fins el 1955, data en què el pintor va iniciar una nova etapa caracteritzada per un intent de conjuminar la descomposició en plans del motiu representat, també d'ascendència cubista, i la utilització d'un brillant colorit, pròxim al fauvisme, i que li va valer l'aplicació del qualificatiu de “solar”. Aquesta sèrie d'obres van preludiar la seva immersió en l'abstracció, en una etapa que es va prolongar entre 1959 i 1962, i a la qual pertany la seva sèrie Cartografies de l'absència.
El 1962 la figura tornaria a aparèixer en la seva obra amb la seva sèrie Retrats Apòcrifs, a la qual van seguir fins al final de la seva vida altres com La Passió segons Don Joan, Històries d'Espanya, Relats, Anals Apòcrifs i Històries Apòcrifes, les quals evidenciaven en el títol la seva obsessió per revisar els orígens de la seva pàtria d'una manera no real però sí versemblant. L'any 1972 va marcar un punt d'inflexió en aquesta última línia de creació formal, la qual es caracteritzarà a partir de llavors per l'ús de l'acrílic i el canvi en la composició de les seves figures, que d'espectres es transformen en éssers amb cap esfèric, tors sense extremitats i connexions tubulars.
A més de pintor, Orlando Pelayo va ser autor d'una més que destacable obra gràfica i d'una no gaire àmplia però sí interessant producció escultòrica.