Fitxa de Édouard MANET (París, 1832 - 1883)
dades bàsiques de Édouard MANET
Informació extesa de Édouard MANET
Biografia:
Emmarcat dins del corrent realista, Édouard Manet va ser una figura central dins de la renovació de la pintura francesa i occidental de finals del segle XIX. Malgrat no haver pertangut al moviment impressionista, la tècnica i la temàtica de les seves obres es van convertir en referents imprescindibles per a la generació de pintors joves que es van decantar per aquest corrent, entre els quals es trobaven Claude Monet, Paul Cézanne i Camille Pissarro. Fill d'un alt funcionari del Ministeri de Justícia, va decidir fer-se pintor després de dos intents fallits d'entrar a l'Escola Naval. De 1850 a 1856 va assistir al taller de Thomas Couture, on va coincidir amb el seu amic de la infància Antonin Proust, que més tard seria ministre de Cultura. Guiat per la seva admiració pels grans mestres de la pintura, va copiar al Musée du Louvre les obres dels pintors renaixentistes italians i va viatjar per Bèlgica, Holanda i Alemanya. Més tard, la seva veneració per l'obra de Diego Velázquez, Bartolomé Esteban Murillo i Francisco de Zurbarán el va portar a pintar temes inspirats en Espanya, on va viatjar el 1865.
La pintura de Manet va evolucionar des del seu inicial estil tenebrista, d'inspiració espanyola, a una de més lluminosa, centrada per primera vegada en la vida urbana moderna. Aquesta temàtica, desenvolupada sens dubte sota la influència del seu amic Charles Baudelaire, i la seva atrevida tècnica lleugera i brillant, van provocar el rebuig sistemàtic dels Salons oficials, al mateix temps que creixia la seva fama entre els joves pintors impressionistes, els quals van intentar sense èxit que se'ls unís a les seves exposicions El seu quadre “Le Déjeuner sur l'Herbe” (París, Musée d’Orsay) –penjat al primer Salon des Refusés de 1863- va causar un gran enrenou, tant pel tema com per la tècnica emprada, només comparable a l'escàndol provocat poc després per “Olympia” (París, Musée d’Orsay), al Salon de 1865. El major èxit de la seva carrera el va aconseguir amb “Un bar aux Folies Bergère” (Londres, Courtauld Institute), exposat al Salon de 1882. Cap al final de la seva vida va pintar nombrosos retrats de dones, tant a l'oli com al pastel, així com un gran nombre de bodegons i jardins. La seva tècnica, que es va tornar encara més espontània, va obrir un nou camí a la pintura moderna. Com va escriure Henri Matisse diversos anys després de la seva mort, Manet, en ser «el primer pintor en aconseguir la traducció immediata de les sensacions, va alliberar l'instint del pintor».
[font: www.museothyssen.org]