Carta oberta a la nova consellera de cultura Sònia Hernández
Abans que res, felicitats pel nomenament. És un càrrec que suposa un gran honor i també una gran responsabilitat. Si Catalunya (i els països en general d’aquest planeta) rutllessin com toca, la seva conselleria seria de les més importants, però no ho serà, com li ho recordarà aviat el Departament d’Economia. El recursos dels que disposarà seran escassos i això no serà culpa seva, però sí del govern del que vostè formarà part. Per tant, batalli pel mínim del 2% que demana el sector (aquest, segur, li farà costat, al marge de les afinitats o desacords que tingui amb el Departament). Ara bé, al marge del pressupost que finalment disposi, vostè té un deure inajornable que cap dels seus predecessors ha volgut afrontar.
Sra. Hernández, el seu departament necessita una reforma urgent. De dalt a baix. En una ocasió li vaig demanar al conseller Santi Vila que hi posés imaginació i ell em va respondre que la imaginació eren “els recursos econòmics”. No puc estar més en desacord: posar-hi imaginació, és posar-hi ganes, tenir audàcia, ser vàlid pel càrrec en definitiva. Si vostè i el seu equip directiu hi posen ganes, canviaran les coses. Si opten per seguir amb les inèrcies establertes i fer retocs, el panorama cultural nacional dels propers quatre anys no pinta gens bé. Dit en altres paraules, si arriben més diners però vostès segueixen fent el mateix, no canviarà res i serà temps perdut.
En primer lloc, el Departament ha de clarificar què és. L'ens que vostè dirigirà no és un departament de cultura. Cultura pot ser-ho tot (d’aquí que la política lingüística formés part -erròniament- de l’antic organigrama, quan el seu rang és clarament inter-departamental). Vostè en realitat dirigirà el Departament de les Arts, que bàsicament té una triple missió: conservar (la més fàcil), adobar el terreny perquè Catalunya sigui un país -artísticament parlant- vibrant (la més difícil) i engrescar a què tothom en gaudeixi i participi (complicada, però no tant com l’anterior).
Un cop feta la clarificació, cal que la conselleria sigui àgil. Actualment té deu àrees i gairebé una quarantena de sub-àrees o unitats operatives. Això no pot funcionar de cap manera. Redissenyi l’organigrama i comprovarà fàcilment que la conselleria pot funcionar de manera eficaç i molt més eficient amb només la meitat d'àrees. Un exemple (i que va lligat amb l’esforç de clarificació que li demanava anteriorment): l’ICEC ha de desaparèixer. Tal com està concebut ara és un invent del Sr. Mascarell (fruit d’unes idees terriblement equivocades que ni va saber implementar), en el context de la Llei Òmnibus, que només ha generat tensió dins i fora del Departament i que ha esdevingut un autèntic forat negre de recursos econòmics que van a parar a llocs que no tenen res a veure amb la cosa artística. Ja hi ha un Departament d’Empresa on l’artesania i la moda, per exemple, tenen el seu consorci específic. Estic convençut que no em farà cas en això (canvis d’aquest calibre son complexos, espanten), però si serveix perquè vostè i el seu equip directiu reflexionin sobre què ha de ser la conselleria i comenci el canvi em dono per satisfet.
Sra. Hernández, si em permet, aterrem el que li explico en un exemple. Compari aquests dos llocs web: Museus en línia (o també el més visual i redactat Visitmuseum ) i Art UK. Quin li agrada més? L'anglès, com tothom. També sé que em podria dir que la Generalitat no té els recursos del potent govern britànic o simplement la seva llei de mecenatge. Però en aquest cas concret aquest argument no serveix. Aquest lloc web, com tants d'altres, ja fa temps que el podríem tenir (no es pot imaginar la quantitat de feina que ja està feta, però que ara simplement està escampada). I no el tenim perquè la política de comunicació, que inclou des del màrqueting fins a la difusió està totalment desmembrada. Una de les grans alegries que vaig tenir de la passada legislatura va ser el fixatge de Clàudia Rius, una periodista pencaire i amb talent. Però l’alegria va durar poc (i no per culpa seva precisament): en comptes de col·locar-la al capdavant d’una potent àrea de comunicació que batallés per la captació i fidelització de públics, la van nomenar per un càrrec on bàsicament la feina era fer de cronista de la conselleria i la consellera i solucionar crisis de comunicació. Algú al capdavant de la comunicació del Departament de manera transversal hauria detectat que calen webs atractius com aquest o també s’hauria adonat que l’abonament “Bat i Bat” -si no s’amplia més enllà dels centres i jaciments que gestiona l’Agència Catalana del Patrimoni- difícilment quallarà, com també que no té sentit crear xarxes i constel·lacions, si aquestes es tradueixen en carregar de més feina amb projectes de vol gallinaci a gent que ja no pot donar més de si per la manca crònica de recursos propis en els seus respectius centres, etc.
Podria continuar amb una llista llarga d’exemples: s’imagina una Mancomunitat Cultural perfectament coordinada i que funcionés?; el que es podria arribar a fer si la suma de pressupostos de Generalitat i diputacions es treballés bé?; s’imagina que s’assolís una harmonització en el calendari de subvencions per part de totes les administracions?; s’imagina el canvi de paradigma REVOLUCIONARI que significaria això pels emprenedors culturals del país?... Com li deia, podria continuar amb més casos i supòsits, però no ho faré. El que vull és fer-li arribar un missatge: sigui valenta, disruptiva, en diuen ara. No tingui por a equivocar-se. No busqui els grans fastos, sinó aconseguir un terreny adobat. Tothom estima i defensa les biblioteques i ningú recorda el Fòrum de les Cultures. L’equip ja el té a la casa (es coneixen bé el país), només calen decisions i uns quants canvis.
Sort i encerts consellera... i comenci a canviar les coses: les arts del país ho necessiten.
(article escrit a raig durant les vacances després d’haver llegit la notícia del nomenament)