diderot! Art i accions artístiques

Telèfon
+34 615 567 243
Correu-e
box@diderot.info
ca
es

BETA

diderot! Art i accions artístiques

Museo Nacional de Bellas Artes de Argentina (museu)

Espais

Fitxa de Museo Nacional de Bellas Artes de Argentina

Imatge de l'espai

Dades de contacte de Museo Nacional de Bellas Artes de Argentina

Nom de l'espai
Museo Nacional de Bellas Artes de Argentina
Direcció
Avenida del Libertador, 1473 | C1425AAA Buenos Aires | Argentina
Telèfon
+54 115 288 99 00
Correu-e
info@mnba.gob.ar
Horari habitual
12:30 - 20:30 (dimarts - divendres) || 9:30 - 20:30 (dissabtes i diumenges) || Dilluns tancat
Dies gratuïts
tots
Tipus de fons
divers

Sobre aquest espai:

El Museo Nacional de Bellas Artes de Argentina (MNBA) es va inaugurar el 25 de desembre de 1896 a l'edifici del Bon Marché del carrer Florida (avui Galerías Pacífico). El seu primer director va ser Eduardo Schiaffino, artista, primer historiador de l'art argentí i membre de l'Ateneo, l'entitat organitzadora de les primeres exposicions d'art argentí i des de la que es va impulsar la creació del museu. En 1906 Schiaffino va viatjar a Europa, on va recòrrer i va comprar pintura antiga -va adquirir la col·lecció Bayley, un conjunt de dibuixos i estudis preparatoris de mestres antics- i contemporània. El 1907, el museu va comprar una obra de Auguste Renoir i va entrar “El bes” de Rodin, com a regal del propi escultor al director del museu. El 1908 es van inaugurar les sales que exhibien les obres que Schiaffino havia comprat en el seu periple europeu.

El 1909 el MNBA va deixar la seva seu del Bon Marché i es va traslladar a la Plaza San Martín. La col·lecció va ocupar l'edifici del Pavelló Argentí que havia albergat la participació nacional a l'Exposició Universal de París de 1889. Al juliol de 1910, amb motiu dels festejos del Centenario de la Revolución de Mayo, es va inaugurar a Buenos Aires l'Exposició Internacional d'Art. Aquesta mostra es va convertir en una important font d'ingressos per al patrimoni del MNBA (gairebé un centenar d'obres). El museu va tornar a obrir-se al públic al juliol de 1911 (Schiaffino ja havia deixat el càrrec). Aquest mateix any es va celebrar el Primer Saló Nacional de Belles Arts, que es va convertir en una altra font important d'ingrés d'obres (des del seu inici i fins l'any 1968, els Premis Adquisició del Saló es van integrar a la col·lecció del museu). El 1928 es va publicar el primer Butlletí del MNBA i el 1931 es va crear l'Associació d'Amics del Museo Nacional de Bellas Artes.

El 1932 el museu es va traslladar definitivament a la seva seu actual, inaugurant-se el 1933 (l'edifici era l'antiga Casa de Bombas de Recoleta i va ser reformat per l'arquitecte Alejandro Bustillo). Es van celebrar exposicions significatives com “Un siglo de arte en la Argentina” (1936) y “La pintura francesa de David a nuestros días” (1939). El 1942 la Biblioteca del MNBA va adquirir el seu caràcter públic, mentre que el museu va tancar per realitzar obres de remodelació i ampliació. El 1944 va tornar a obrir les seves portes. El 1955, el crític Jorge Romero Brest va assumir la direcció del museu. Fundador de la mítica revista Ver y Estimar (1948-1955), va incorporar a Juan Corradini per a l'àrea de restauració i a Grete Stern per al laboratori fotogràfic, a més de propiciar diversos premis com els de l'Institut di Tella, que van tenir com a protagonistes als joves artistes argentins.

Al desembre de 1960, en el marc dels festejos organitzats en commemoració del Sesquicentenario de la Revolución de Mayo, es va inaugurar l'exposició “150 Años de Arte Argentino”, l'exhibició de la qual es va fer en el pavelló annex al museu –dissenyat ad hoc per aquest esdeveniment- per l'arquitecte César V. Janello (després, aquest pavelló va passar a formar part integral del MNBA). També es va inaugurar la mostra sobre la Col·lecció Di Tella, que acabaria formant part del fons del museu gràcies a la realització diverses donacions (concretament, en els anys 1963 i 1973).

El 1963 es va crear el Gabinet d'Estampes i es va seguir amb l'alternança d'exposicions d'art argentí i internacional (especialment d'Espanya, França i Itàlia), tan habitual des del naixement de la institució. El 1970 es van iniciar unes obres d'ampliació que culminarien en la dècada següent i el 1989 es va començar el programa d'adquisició d'obres promoguda per la Fundación Antorchas. El 1995 es va crear la col·lecció de fotografia, a partir d'una donació inicial de Sara Facio. El 2005 s'obria una sala permanent d'art precolombí andí (d'aquesta manera s'oferia un panorama de l'art argentí, des dels seus inicis amb als pobles originaris, fins a l'actualitat) i en 2013 s'inauguraven les sales dedicades a l'art nacional de la dècada dels 90.

D'altra banda, el 2004 es va inaugurar una extensió del museu a la localitat de Neuquén, amb més de 200 obres albergades en un edifici especialment dissenyat per l'arquitecte Mario Roberto Álvarez.

Col·lecció

Obres

Calle de La Boca

Calle de La Boca
Víctor CÚNSOLO. Calle de La Boca, 1930

Artistes

Comparteix

Comparteix a Facebook
Tuiteja

Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per a la seva navegació i personalització (pots llegir sobre la nostra política de galetes aquí). Si utilitzes aquest lloc web, se sobreentén que acceptes el seu ús. Pots tancar aquest missatge clicant la galeta.