Diderot! art i accions artístiques

Telèfon
+34 615 567 243
Correu-e
box@diderot.info
ca
es

BETA

Joaquim MIR (Barcelona, 1873 - 1940), vida, història, fets.

Artistes

Fitxa de Joaquim MIR (Barcelona, 1873 - 1940)

fotografia de

dades bàsiques de Joaquim MIR

Vídeo (entrevista, ressenya, notícia):

Imatges inèdites de Joaquim Mir [sense àudio]

Imatges inèdites de Joaquim Mir [sense àudio]

Informació extesa de

Biografia:



Joaquim Mir, de ben jove, ja estava decidit a pintar i a guanyar-se un nom com a pintor. Per aconseguir-ho es va començar a presentar a alguns concursos i a guanyar els primers guardons, mentre ajudava el pare en el negoci familiar de representació de productes de merceria. En el temps lliure, amb amics artistes com Nonell, Pichot, Sunyer, Canals i Vallmitjana, pintava els capvespres ataronjats de les zones suburbials de la ciutat (Montjuïc, Sant Martí dels Provençals, Sant Andreu, Sant Genís dels Agudells), la qual cosa els va valdre el nom de "Colla del Safrà". Al mateix temps, tots ells, abandonats els estudis a la Llotja, freqüentaven la taverna bohèmia d'Els Quatre Gats.

Va intentar obtenir una beca per anar a Roma però no se'n va sortir i, en lloc d'anar a París com feien tots els companys, amb el suport de l'oncle, el ric industrial Avelino Trinxet, i al costat del pintor Santiago Rusiñol, se'n va anar a Mallorca a final del 1899.

A l'Illa de la Calma, Mir hi va trobar uns paisatges gairebé inexplorats, feréstecs, ben diferents dels que havia pintat a Olot, als voltants de Barcelona i a Tarragona. La constant visió del mar, el cel i la terra intensament il·luminats per la llum del sol va portar-lo a analitzar totes les variacions de la llum, des de la matinada fins al capvespre, sense oblidar la difícil llum de la foscor de l'interior de les coves i barrancs on pintava o bé la de la nit sense lluna. Sobre les teles, els colors eren matisats: des dels roses, grocs i ocres ataronjats fins als blaus, sienes i carmins passant per tota la gamma de grisos que el pintor era capaç d'elaborar en la paleta. Es pot afirmar que a Mallorca Mir va trobar el seu llenguatge expressiu, confiat únicament a la riquesa del color, la força i seguretat de la pinzellada i la preferència pel tractament de la terra, sense figures ni ornaments. Aquesta obra, exposada a la Sala Parés de Barcelona el 1901, va suposar una sorpresa i un esdeveniment.

La intensa relació amb una terra fortament feréstega, especialment el torrent de Pareis i la cala de Sa Calobra, on Mir va pintar teles extraordinàries, l'aïllament i possiblement la poca cura que el pintor tenia d'ell mateix, van provocar la fi de l'estada a l'illa, determinada per un greu accident que va obligar a traslladar el pintor, primer a Barcelona i més tard, per guarir-lo completament, a l'Institut Pere Mata de Reus.

El 1907, ja recuperat, el pintor havia decidit que el seu terreny de treball era la naturalesa i no la ciutat, on mai més va viure. Del camp, la gent, la visió del pas del temps, les llums canviants, els horts, els ametllers florits, els camps d'avellaners, els habituals habitants dels corrals, els xiprers i els campanars de les esglésies i les ermites dels pobles, així com la diversitat dels colors de la terra, els arbres i els matolls, van esdevenir els motius preferents. Tot un immens camp d'estudi dels colors dels elements naturals i dels canvis constants de la llum es va desenvolupar de forma enèrgica i apassionada en els llocs on Mir va viure i pintar, així com en els paisatges catalans que descobria per a la pintura en les campanyes pictòriques que organitzava. Primer, al Camp de Tarragona, entre el 1907 i el 1914, va viure als pobles de Maspujols i l'Aleixar, des d'on va pintar breument Montserrat per primera vegada. El 1914 es va traslladar al Vallès amb la família, on va viure i treballar a Mollet del Vallès i Caldes de Montbui fins al 1922, en què a causa del casament es va establir de forma definitiva a la vila costanera de Vilanova i la Geltrú. Des del seu magnífic domicili, va organitzar sortides pictòriques als llocs propers, com Canyelles, Sant Pere de Ribes i Tarragona, i a llocs més llunyans i emblemàtics com el Montseny, Miravet d'Ebre, Montserrat (per les seves pintures de Montserrat i la seva amistat amb el monestir, els monjos el...

[llegir més...]

Joaquim Mir, de ben jove, ja estava decidit a pintar i a guanyar-se un nom com a pintor. Per aconseguir-ho es va començar a presentar a alguns concursos i a guanyar els primers guardons, mentre ajudava el pare en el negoci familiar de representació de productes de merceria. En el temps lliure, amb amics artistes com Nonell, Pichot, Sunyer, Canals i Vallmitjana, pintava els capvespres ataronjats de les zones suburbials de la ciutat (Montjuïc, Sant Martí dels Provençals, Sant Andreu, Sant Genís dels Agudells), la qual cosa els va valdre el nom de "Colla del Safrà". Al mateix temps, tots ells, abandonats els estudis a la Llotja, freqüentaven la taverna bohèmia d'Els Quatre Gats.

Va intentar obtenir una beca per anar a Roma però no se'n va sortir i, en lloc d'anar a París com feien tots els companys, amb el suport de l'oncle, el ric industrial Avelino Trinxet, i al costat del pintor Santiago Rusiñol, se'n va anar a Mallorca a final del 1899.

A l'Illa de la Calma, Mir hi va trobar uns paisatges gairebé inexplorats, feréstecs, ben diferents dels que havia pintat a Olot, als voltants de Barcelona i a Tarragona. La constant visió del mar, el cel i la terra intensament il·luminats per la llum del sol va portar-lo a analitzar totes les variacions de la llum, des de la matinada fins al capvespre, sense oblidar la difícil llum de la foscor de l'interior de les coves i barrancs on pintava o bé la de la nit sense lluna. Sobre les teles, els colors eren matisats: des dels roses, grocs i ocres ataronjats fins als blaus, sienes i carmins passant per tota la gamma de grisos que el pintor era capaç d'elaborar en la paleta. Es pot afirmar que a Mallorca Mir va trobar el seu llenguatge expressiu, confiat únicament a la riquesa del color, la força i seguretat de la pinzellada i la preferència pel tractament de la terra, sense figures ni ornaments. Aquesta obra, exposada a la Sala Parés de Barcelona el 1901, va suposar una sorpresa i un esdeveniment.

La intensa relació amb una terra fortament feréstega, especialment el torrent de Pareis i la cala de Sa Calobra, on Mir va pintar teles extraordinàries, l'aïllament i possiblement la poca cura que el pintor tenia d'ell mateix, van provocar la fi de l'estada a l'illa, determinada per un greu accident que va obligar a traslladar el pintor, primer a Barcelona i més tard, per guarir-lo completament, a l'Institut Pere Mata de Reus.

El 1907, ja recuperat, el pintor havia decidit que el seu terreny de treball era la naturalesa i no la ciutat, on mai més va viure. Del camp, la gent, la visió del pas del temps, les llums canviants, els horts, els ametllers florits, els camps d'avellaners, els habituals habitants dels corrals, els xiprers i els campanars de les esglésies i les ermites dels pobles, així com la diversitat dels colors de la terra, els arbres i els matolls, van esdevenir els motius preferents. Tot un immens camp d'estudi dels colors dels elements naturals i dels canvis constants de la llum es va desenvolupar de forma enèrgica i apassionada en els llocs on Mir va viure i pintar, així com en els paisatges catalans que descobria per a la pintura en les campanyes pictòriques que organitzava. Primer, al Camp de Tarragona, entre el 1907 i el 1914, va viure als pobles de Maspujols i l'Aleixar, des d'on va pintar breument Montserrat per primera vegada. El 1914 es va traslladar al Vallès amb la família, on va viure i treballar a Mollet del Vallès i Caldes de Montbui fins al 1922, en què a causa del casament es va establir de forma definitiva a la vila costanera de Vilanova i la Geltrú. Des del seu magnífic domicili, va organitzar sortides pictòriques als llocs propers, com Canyelles, Sant Pere de Ribes i Tarragona, i a llocs més llunyans i emblemàtics com el Montseny, Miravet d'Ebre, Montserrat (per les seves pintures de Montserrat i la seva amistat amb el monestir, els monjos el consideraren el pintor de la Verge), Andorra, la Costa Brava, Torroella de Montgrí i l'Estartit. Immobilitzat a Vilanova els anys de la Guerra Civil, empresonat pels vencedors, abatut, trist i acusant els símptomes de la malaltia que el duria a la mort, encara va emprendre una darrera campanya pictòrica, de nou al Montseny, a Gualba.

Mentre no es desplaçava, sempre va trobar a Vilanova motius de pintura: la platja a l'arribada de les barques carregades de peix, les petites places i carrers del seu barri de l'Hospital, sobretot en temps de guerra, quan no va poder sortir de Vilanova, i de manera especial la seva casa, el jardí poblat de flors i d'animals domèstics, dels quals el pintor va tenir una notable població composta de gats, gossos, gallines, perdius, paons i guacamais, que sovint van ser protagonistes dels quadres.

Mir va exposar la seva producció de forma regular, tant a les sales de Barcelona com als certàmens oficials. La seva activitat li va merèixer honors i reconeixements, així com una gran popularitat. Cal dir també que la seva influència va ser molt forta sobre diverses generacions de pintors de paisatge, fins al punt que no es pot parlar de paisatgisme català sense situar Mir en el seu millor moment.

Tanmateix, entre l'extensa producció hi trobem moments d'una originalitat extraordinària, especialment en l'obra feta a Mallorca i continuada al Camp de Tarragona, on Mir confia el llenguatge expressiu a les taques de color pur, al ritme vertical de la pinzellada, a la reducció notable de la pasta pictòrica i a l'ocupació quasi total de la tela per la visió de la terra, de manera que formes, figures i espai s'integren en un conjunt insòlit de taques de color. Les etapes següents de la producció de Mir mostren els canvis generats per les reubicacions, però mantenen la fermesa de l'opció pel paisatge, la qualitat i la riquesa del color, la seguretat de la pinzellada i l'energia del ritme, tot i que s'ajusten més a la realitat de la naturalesa.

Llibreria:

Exposicions i activitats (selecció):

Comparteix

Comparteix a Facebook
Tuiteja

Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per a la seva navegació i personalització (pots llegir sobre la nostra política de galetes aquí). Si utilitzes aquest lloc web, se sobreentén que acceptes el seu ús. Pots tancar aquest missatge clicant la galeta.