Diderot! art i accions artístiques

Telèfon
+34 615 567 243
Correu-e
box@diderot.info
ca
es

BETA

Museu de la Garrotxa (museu)

Espais

Fitxa de Museu de la Garrotxa

Imatge de l'espai

Dades de contacte de Museu de la Garrotxa

Nom de l'espai
Museu de la Garrotxa
Direcció
Hospici, 8 | 17800 Olot
Situació
Google Maps
Telèfon
+34 972 279 130
Correu-e
museucomarcal@olot.org
Web
museus.olot.cat/
Horari habitual
10.00 - 13.00 i 15:00 - 18:00 (feiners); 11.00 - 14.00 i 16.00 - 19.00 (dissabtes); 11.00 - 14.00 (diumenges i festius). Feiners d'estiu (1 de juliol - 30 de setembre): 11.00 - 14.00 i 16.00 - 19.00
Dies gratuïts
cada primer diumenge de mes
Tipus de fons
divers

Sobre aquest espai:

El Museu Biblioteca d’Olot va obrir les portes l’any 1905, i ocupava tres sales del primer pis de l’Hospici. Seguint els conceptes museístics de l’època, es tractava d’una exposició de col·leccions d’objectes: a la primera sala, pintura, escultura, arqueologia i ciències naturals; a la segona, peces relacionades amb el vulcanisme; a la tercera, dibuixos de Joaquim Vayreda i una col·lecció de cartells. Els anys 1924-25, el Museu es va traslladar al segon pis de l’Hospici i es va reorganitzar en onze sales dedicades a personalitats olotines com Josep Clarà, Miquel Blay, Josep Gelabert, Josep Berga i Boix o Manuel Malagrida. Amb la Guerra Civil, el Museu quedà tancat al públic i les seves sales foren utilitzades per guardar i protegir peces i col·leccions de particulars, que les dipositaren temporalment al Museu. Passada la Guerra, el Museu no tornà a obrir. No va ser fins l’any 1943 que es van poder tornar a exhibir algunes de les peces del fons, aquesta vegada al recentment inaugurat Museu d’Art Modern d’Olot, situat a la Torre Castanys. S’hi van exposar dibuixos, pintures i escultures d’artistes locals i forans com Joaquim Vayreda, Josep Berga i Boix, Enric Galwey, Miquel Blay, Josep Clarà, Ramon Amadeu o Ramon Casas. Durant els anys posteriors, ja a partir de 1956, l’edifici de l’Hospici va ser recuperat com a nucli museístic: s’hi van instal·lar el Museu Pessebrístic (1956), el Museu Arqueològic Municipal (1962 – 1963), la Sala Miquel Blay (1966), la Sala Josep Clarà (1977) i la Sala Lluís Curós (1977). El desembre de 1979, l’Ajuntament refundava el Patronat del Museu Biblioteca d’Olot i es consolidava així el projecte global que havia de cohesionar el patrimoni museístic olotí i crear un museu a l’edifici de l’Hospici que expliqués la història i la vida de la Garrotxa des de l’antiguitat fins als nostres dies.

L’edifici de l'Hospici va ser construït entre 1778 i 1884 a partir del projecte de l’arquitecte Ventura Rodríguez i esdevé un bon exemple de l’arquitectura acadèmica, simple i racional de finals del XVIII, que troba en Ventura Rodríguez un dels seus màxims representants a Espanya. A cavall entre el barroc i el neoclassicisme, Ventura Rodríguez és autor de projectes com la remodelació i acabament de la basílica del Pilar de Saragossa (1750), el convent dels Agustins de Valladolid (1759), el Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1761), l’església de Santo Domingo de Silos (1751), la col·legiata de Santa Fe de Granada (1771) o l’ampliació de l’Hospici de Girona (1776), entre molts d’altres. L'Hospici d'Olot havia d’acollir fins a 1.200 persones, distribuïdes en sales organitzades al voltant de dos claustres, un per a homes i un altre per a dones. La seva construcció va ser possible gràcies a la donació testamentària d’Antoni Llopis, antic alcalde de la ciutat, i a diverses aportacions del bisbe Tomàs de Lorenzana. Es tracta d’un edifici de grans dimensions, un gran volum carrat i auster de tres pisos d’alçada que es caracteritza exteriorment per les obertures disposades regularment i per l’acabat en pedra volcànica dels murs. S’articula al voltant d’un gran i sobri pati interior, anomenat dels claustres, format per tres galeries d’arcades sobre pilastres que li donen l’aparença d’un gran claustre. Entre aquest pati principal i el secundari, de menors dimensions, se situa la capella de l’edifici. L’Hospici, però, mai va arribar a exercir la funció per a la qual fou projectat, i aglutinà les activitats més diverses, com escola de dibuix, caserna, hospital militar, centre d’ensenyament secundari, museu biblioteca, asil, oficina de correus i telègrafs, mercat o parc de bombers, entre d’altres.

Col·lecció

Obres

La càrrega

La càrrega
Ramon CASAS. La càrrega, 1899

Artistes

Comparteix

Comparteix a Facebook
Tuiteja

Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per a la seva navegació i personalització (pots llegir sobre la nostra política de galetes aquí). Si utilitzes aquest lloc web, se sobreentén que acceptes el seu ús. Pots tancar aquest missatge clicant la galeta.