Jordi CURÓS (Olot, 1930 - Barcelona, 2017), vida, història, fets.

Biografia:

Alumne de l’Escola d’Arts i Oficis d’Olot (1943-47), Jordi Curós s’inicià en el paisatgisme tradicional i va evolucionar ràpidament vers un expressionisme molt personal (d’aquesta primera època són els punyents interiors d’escorxadors amb animals dessagnant-se). La seva primera exposició individual tingué lloc el 1950 a les galeries Jardín de Barcelona. L’any següent començà la seva participació als Salons d'Octubre, quan només tenia 21 anys. El 1952 fou un dels components del Grup Indika, promogut pel pintor Joan Massanet; el 1953 va ser seleccionat per anar al Salón de los Once de la Academia Breve de Crítica de Arte de Madrid; el 1954 fou becat per l’Institut Français de Barcelona per anar a París (hi tornaria quatre anys després amb una nova beca, aquest cop de l’Ajuntament de Barcelona) on relacionaria amb Xavier Valls, entre d’altres pintors; i el 1955 penjaria una de les seves obres a la Biennal Hispanoamericana.

Passà per una etapa no figurativa (1958-63), amb arabescs coloristes i qualitats d’esmalt, influït pels artistes catalans capdavanters en aquest corrent que conegué (Joan Ponç visqué un temps a la seva casa d’Olot). Ben entrada la dècada dels seixanta, assolí un estil figuratiu amb predomini de la llum i la captació instantània i fitxà per la Sala Parés de Barcelona (el 1967 guanyaria el Premi de dibuix Ynglada-Guillot). Fou un dels membres més significats de la Penya La Punyalada, un grup d’artistes i col·leccionistes que es reunien cada dissabte al restaurant del mateix nom del passeig de Gràcia, on feien unes reconegudes tertúlies (el 1972, en faria un celebrat retrat col·lectiu).