Ramon MARTÍ ALSINA (Barcelona, 1826 - 1894), vida, història, fets.

Biografia:

Considerat com un dels més destacats representants del realisme a Espanya, Ramon Martí i Alsina va jugar un paper fonamental en la renovació de la pintura catalana durant la segona meitat del segle XIX. No sols va iniciar un nou concepte pictòric, sinó que va contribuir a alliberar l'ensenyament artístic a Catalunya dels mètodes acadèmics imposats i va promoure la creació de les exposicions de belles arts a Barcelona.

Nascut en el si d'una família humil que no aprovava la seva formació com a pintor, decideix estudiar filosofia alhora que assisteix a les classes nocturnes de dibuix a l'Escola de la Llotja; no obstant això, les seves conviccions artístiques es forgen de manera autodidacta, al marge dels ensenyaments oficials. Aquest autoaprenentatge el mou a posar-se en contacte amb l'ambient artístic més avançat; per això, el 1855 visita l'Exposició Universal de París, que li permet conèixer l'obra dels paisatgistes de l'Escola de Barbizon i de Gustave Courbet, trobant en tots ells la continuïtat del camí que ell mateix havia començat de manera intuïtiva.

El 1859, després de gairebé vuit anys exercint de professor en la Llotja, és nomenat Acadèmic. En el seu discurs d'ingrés manifesta la seva oposició al natzarenisme que imperava en l'ensenyament oficial. El seu taller comença a ser lloc de tertúlia, convertint-se en un reducte de reflexió artística, on exposa la seva metodologia sense imposar el seu estil. Des de 1858 fins a 1862 participa a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, obtenint diverses medalles. Comença a tenir una nombrosa clientela entre la burgesia catalana del moment, fet que li permet treballar alliberat de preocupacions econòmiques. El 1866 renúncia al seu càrrec d'Acadèmic per raons ideològiques i un any després viatja de nou a París, on les seves conviccions artístiques es reforcen. Això marca un abans i un després en la seva trajectòria i dóna peu al que es coneix com la seva època d'esplendor, que durarà fins a 1880. Augmenta la seva producció i comença la seva activitat com a promotor principal de la Societat per a Exposicions de Belles Arts a Barcelona.

El 1870, en negar-se a jurar la constitució de la monarquia amadeísta, és destituït del seu lloc com a professor, fet que suposa el seu allunyament dels cercles oficials. El 1872 moren, gairebé simultàniament, dos dels seus fills. Per aquest temps els seus recursos econòmics comencen a ser precaris i ha d'endeutar-se. Després de la defunció de la seva esposa el 1878, es trasllada a París, on viurà fins a 1880. En tornar a Barcelona es troba amb un ambient massa tancat per al que ell ambiciona. Durant aquesta etapa, que dura fins a la seva mort, les seves necessitats econòmiques l'obliguen a acceptar encàrrecs de caràcter comercial, la qual cosa limita la seva evolució artística, perquè disposava de poc temps per a dedicar-se a la creació lliure; així i tot, durant aquest període va aconseguir realitzar obres de gran qualitat.

Mor a Barcelona el 21 de desembre de 1894 a causa d'una malaltia agreujada per sortir a pintar a l'aire lliure, en la seva obstinació per continuar els seus estudis sobre la mar.

Font principal del text: Colección BBVA

Ramon MARTÍ ALSINA, vist pels artistes (també autoretrats):

Autoretrat