diderot! Art i accions artístiques

Telèfon
+34 615 567 243
Correu-e
box@diderot.info
ca
es

BETA

diderot! Art i accions artístiques

Gustave COURBET (Ornans, 1819 - La Tour-de-Peilz, 1877), vida, història, fets.

Artistes

Fitxa de Gustave COURBET (Ornans, 1819 - La Tour-de-Peilz, 1877)

fotografia de

dades bàsiques de Gustave COURBET

Informació extesa de

Biografia:



Nascut al Franc Comtat en el si d'una família de terratinents, Gustave Courbet va ser educat en els principis de Voltaire i de la República. El 1839 es va traslladar a París per estudiar Dret, però aviat va canviar els seus plans per dedicar-se a l'art. A la capital francesa va estudiar als grans mestres del Louvre i es va relacionar amb el món de la bohèmia intel•lectual. Les tres obres que va presentar al Salon de 1851, “Els picapedrers” de 1849 (destruït el 1945 a Dresden, Galerie Neue Meister), “Enterrament a Ornans” de 1849-1850 (París, Musée d’Orsay) i “Els camperols de Flagey” de 1850 (Besançon, Musée des Beaux- Arts et d’Archéologie), van revelar la consolidació del seu estil realista i van causar un fort impacte al públic per ser la primera vegada que les classes populars, el poble, era elevat a la categoria d'art.

Després del cop d'estat de Napoleó III i l'inici d'un nou període absolutista, que va suposar una volta al conservadorisme en els gustos oficials, les obres de Courbet van ser rebutjades al Salon de 1855. En veure relegada la seva ambiciosa obra “L'estudi de l'artista, una al•legoria real”, de 1854-1855 (París, Musée d’Orsay), Courbet va fer una manifestació pública del seu tarannà rebel i va protagonitzar un fet insòlit fins llavors: va exposar les seves obres al costat del Salon oficial, en un pavelló propi que s'anunciava amb el títol de “Realisme”. Amb motiu d'aquesta experiència, que repetiria el 1867 juntament amb Édouard Manet, l'artista va escriure un manifest on va deixar plasmades les seves idees artístiques. Per Courbet, l'art havia de derivar de l'observació objectiva del natural, i propugnava un realisme anti-clàssic, anti-romàntic, anti-acadèmic, progressista i social.

A mitjan dècada dels cinquanta, Courbet es va dedicar en menor mesura als temes socials i va començar una etapa en la qual es va centrar a representar paisatges i escenes de caça, al costat d’un bon nombre de retrats i nus. El Franc Comtat, la seva terra natal, es va convertir en la seva principal font d'inspiració. Anys després, de nou políticament actiu, Courbet va prendre part de la Comuna de París, establerta en 1871, després de la derrota de França en la guerra franc-prussiana. En ser nomenat president de la federació d'artistes responsables de la conservació dels béns artístics de París, Courbet va abolir l’École des Beaux-Arts i totes les medalles del Salon, encara que va mantenir el jurat. Durant el seu mandat, la columna de la plaça Vendôme, erigida poc abans per commemorar les victòries napoleòniques, va ser destruïda, i Courbet va ser acusat de ser el principal instigador. En 1873, després de ser empresonat sis mesos i obligat a pagar la seva reconstrucció, l'artista es va traslladar a Suïssa, on va viure exiliat els últims anys de la seva vida.

[font: www.museothyssen.org]

Exposicions i activitats (selecció):

Comparteix

Comparteix a Facebook
Tuiteja

Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per a la seva navegació i personalització (pots llegir sobre la nostra política de galetes aquí). Si utilitzes aquest lloc web, se sobreentén que acceptes el seu ús. Pots tancar aquest missatge clicant la galeta.