Exposició col·lectiva El Paral·lel, 1894 - 1939. Barcelona i l'espectacle de la modernitat
Comentari sobre El Paral·lel, 1894 - 1939. Barcelona i l'espectacle de la modernitat
Va dir algú amb sentit de l’humor que la nostàlgia ja no és allò que era. Els promotors de l’exposició “El Paral·lel, 1894 – 1939”, podrien haver caigut fàcilment en el parany de la nostàlgia, però afortunadament no va ser així. Van preferir donar un toc d’atenció al gran públic i explicar a tots aquells que anessin a veure-la que, en un passat no molt llunyà, l’actual i anodina avinguda del Paral·lel va ser un indret espectacular. I que si “Gaudí” o el “modernisme” són noms propis i mots que tots tenim al cap, “El Paral·lel” i la “Raquel Meller” també es mereixen un racó en el nostre calaix de sastre referencial.
L’exposició va ser un toc d’atenció, però rigorós, inclusiu, mostrant les grandeses i les misèries del Paral·lel. Ens ensenyà com aquesta avinguda va néixer d’un fracàs urbanístic; es convertí en una ciutat bordell; bastí tota una indústria cultural al mateix temps que s’anava consolidant la nova (i ara nostra) cultura de masses; experimentà i sofisticà els formats escènics i esdevingué un termòmetre ben precís per copsar les sacsejades socials de l’època.
Al Paral·lel tot va ser espectacular: des del nombre de teatres (una de les concentracions de locals d’oci més grans d’Europa), al magnetisme del seu incipient star-sytem. La neutralitat d’Espanya amb la Guerra Gran encara ho exagerà més. Tot va ser tan espectacular i sovint tant extrem, que l’imaginari comú ha caigut en la fatalitat de simplificar les coses (intel·lectuals pretèrits i no tan pretèrits ho van fer i van blasmar de la vulgaritat del Paral·lel, com si aquesta fos l’únic element definidor del fenomen). En efecte, al Paral·lel hi va haver vulgaritat i en ocasions va ser una autèntica màquina d’esmicolar ànimes humanes, però com es va poder veure a l’exposició, va ser molt més: va ser el lloc on algú s’atreví a escenificar el Cas Dreyfuss d’Émile Zola o l’escenari en el que el Noi del Sucre animava als obrers a lluitar per la seva dignitat. I, com no, aquell lloc on el desvergonyiment regnant potencià la modernitat –ja se sap que amb vergonya no es va enlloc- convertint-se en un punt de trobada necessari per a molts artistes sensibles a l’avantguarda.
Però si alguna cosa demostrà l’exposició del Paral·lel, és la curiosa tossuderia de l’ésser humà a voler-s’ho passar bé, malgrat les circumstàncies. Això passaria abans de la Guerra Civil i passaria també després, amb la revifalla de l’avinguda als anys cinquanta. De la mateixa manera que l’obra “Baixant de la Font del Gat” va tenir una seqüela titulada “El fill de la Marieta”, arran del seu enorme èxit, animo a que els promotors de l’exposició premiada s’engresquin a narrar la història del Paral·lel de la postguerra. Potser no agradarà a aquelles ments pensants entestades a liofilitzar la ciutat de Barcelona, però de ben segur que ajudarà a entendre millor allò que som culturalment parlant.
En resum, el Paral·lel de principis del segle XX s’havia d’explicar i la mostra del CCCB ho va fer de manera educadora i suggeridora, dos objectius que mai ha perdre de vista una comissària o comissari. Felicitats per la feina feta.
* Glosa llegida a l'auditori del MACBA el 21 de març de 2013 en motiu del Premi a la millor Exposició de Recerca Històrica atorgat per l'Associació Catalana de Crítics d'Art)
Vídeos :
Dades de l'activitat
- Tipus d'activitat
- exposició col·lectiva
- Lloc
- CCCB. CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA (Barcelona)
- Dia (celebració / inauguració)
- Reserva a Google Calendar
- Data inicial
- Data final
- El temps a Barcelona
-
El tiempo - Tutiempo.net
- Comissariat
- Xavier ALBERTÍ, Eduard MOLNER.
- Assessoria
- Miquel-Àngel CODES LUNA.
- Artista vinculat
- Ricardo URGELL
Llibreria
El Paral·lel, 1894 - 1939. Barcelona i l'espectacle de la modernitat
- Format
- llibre
- Família
- realitats
- Gènere
- estudis i assajos
- Tema
- Barcelona , història , teatre
- Autoria
- Eduard MOLNER (coordinació), Xavier ALBERTÍ (coordinació)