Fitxa de Benjamín PALENCIA (Barrax, 1894 - Madrid, 1980)
dades bàsiques de Benjamín PALENCIA
Informació extesa de Benjamín PALENCIA
Biografia:
Figura central en la gestació de l'avantguarda artística espanyola, els seus inicis vénen marcats per la pintura del seu mestre, Elías Tormo. Al costat d’ell practica un paisatgisme tardoimpresionista deutor del 98 (en el seu ideari) i de Zuloaga en la pinzellada llarga i empastada. Ramón Jiménez l’introdueix als grups intel·lectuals de l'època, una influència que es reflecteix –durant la següent dècada- en aquarel·les de bodegons i retrats de nois en els que es fa visible el facetatge cubista. El 1926 col·labora amb Alberti en l'escenografia de la seva obra "La pájara pinta". També dissenya l'emblema de La Barraca, de García Lorca, de la que arriba a ser director artístic, realitzant diverses escenografies. El 1925 exposa al costat de Pancho Cossío i Bores a la Sociedad de Artistas Ibéricos. A l'any següent viatja a París, on es submergeix en els dos corrents que determinen la seva obra fins al llindar de la guerra civil: el surrealisme i l'abstracció. S'integra a la denominada Escola de París, on compta amb l'amistat i el suport d'artistes de la talla de Picasso, Braque, Cocteau i, especialment, Tériade i Zervos.
El 1928 torna definitivament a Espanya, obrint una etapa de ressonàncies mironianes, amb teles poblades per nus, bodegons i paisatges, en les quals li agrada d'aplicar terres i cendra. A partir de 1929 col·labora, de la mà de José Bergamín, a "Cruz y Raya". El 1933 ingressa al Grupo de Arte Constructivo de Madrid, on experimenta amb composicions a la manera de Torres-García. Abans, al costat d'Alberto Sánchez, havia fundat l'Escola de Vallecas. Durant els anys trenta exposa amb gran èxit a Europa, especialment després de la seva participació a la Biennal de Venècia de 1936. Després de la guerra civil fuig d’allò humà per imbuir-se en el paisatge. Refunda l'Escola de Vallecas amb membres renovats, com Álvaro Delgado, Del Olmo, Enrique Núñez Castelo, San José i Carlos Pascual de Lara, germen de la Jove Escola Madrilenya. En aquesta etapa la seva obra es caracteritza per les vistes desolades de terres ermes de colorit terrós i per ocasionals retrats a ploma de nois i llauradors. Després de la sèrie de nus femenins que retornen el colorit als seus quadres durant els anys quaranta, torna a centrar-se en el tema amb el que es va iniciar en els pinzells: el paisatge.
Font principal del text: Fundación MAPFRE