Maurice VLAMINCK (París, 1876 - Rueil-la-Gadelière, 1958), vida, història, fets.

Biografia:

Nascut a París, fill de músics, Vlaminck es trasllada amb la seva família a Le Vésinet el 1879. Als setze anys compra la seva primera bicicleta de carreres, i decideix convertir-se en ciclista professional. Amb els diners que guanya en les carreres i amb les seves classes particulars de violí, mantindrà a la seva jove esposa -amb la qual s'havia casat el 1894- durant dos anys, fins que la febre tifoidal posi fi a la seva carrera esportiva. Durant aquests anys comença a dibuixar, però no serà fins a 1900, després d'una trobada fortuïta amb Derain durant un període de permís del servei militar, quan per fi decideixi dedicar-se seriosament a la pintura. La seva amistat amb Derain durarà tota la vida; des de setembre de 1900 comparteix el seu estudi de Chatou amb ell; el 1913 viatgen junts a Marsella i a Martigues, i en els primers anys quaranta es reuneixen de nou en la inauguració de l'exposició d'Arno Breker a Berlín. Derain va realitzar dos retrats de Vlaminck, i se sap amb certesa que va ser retratat per aquest, almenys una vegada.

La primera aparició pública de Vlaminck com a artista es produeix el 1905 quan, al costat de Camoin, Marquet, Derain, Manguin i Matisse, la seva obra s'exposa al Salon d'Automne i com a conseqüència s'uneix al grup d'artistes coneguts com els fauves. El 1907 li causa una gran impressió la retrospectiva de Cézanne. El 1911 realitza el seu primer viatge a Londres. Durant la Primera Guerra Mundial resideix a Rouen, època en què comença a escriure poesia. Havia publicat amb anterioritat dues novel·les, una el 1902 i una altra el 1903, totes dues de temàtica més o menys explícitament pornogràfica i il·lustrades per Derain. Després de la guerra viatjarà extensament per França, encara que la major part de les seves obres són executades prop del Sena, en les proximitats de París. Els seus temes predilectes durant el període de la Segona Guerra Mundial són paisatges i natures mortes, caracteritzats per una paleta ombrívola i pinzellades gruixudes.

Va morir el 1958 després d'haver publicat una dotzena de volums autobiogràfics.

Font principal del text: Museo Nacional Thyssen-Bornemisza