Modesto BROCOS (Santiago de Compostela, 1852 - Rio de Janeiro, 1936), vida, història, fets.

Biografia:

Modesto Brocos va néixer a Santiago de Compostel·la en el si d'una família humil dedicada des d'antic a oficis artístics. Va rebre les seves primeres lliçons de disseny juntament amb el seu germà Isidoro, que arribaria a ser un famós escultor, mentre Modesto va destacar com a pintor de retrats, paisatges i escenes de costums. Va començar els seus estudis a la Real Sociedad Económica de Amigos del País, l'únic centre oficial que impartia estudis en el camp de les arts a la ciutat de Santiago de Compostel·la. El 1872 es va traslladar amb el seu germà a Madrid per incorporar-se a l'Academia de San Fernando.

Amb només 19 anys, Modesto va emigrar a Amèrica amb ganes d'aprendre i ampliar els seus coneixements en el camp del gravat i de la pintura. La seva primera destinació va ser Buenos Aires on va col·laborar com a gravador en diferents publicacions. El 1872 es va traslladar a Brasil per ingressar a l'Acadèmia Imperial de Belles arts, essent alumne de Victor Meirelles i Zeferino da Costa. En aquest mateix any va començar a publicar els seus primers gravats a Brasil, al periòdic O Mequetrefe. Juntament amb el seu germà Isidoro va col·laborar també a La Ilustració Gallega y Asturiana (1879-1881), publicació dirigida per Manuel Murguía que prestava gran atenció als temes culturals.

El 1877 va viatjar per Europa: primer a París, on va començar els seus estudis a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts, formació que va prosseguir a Madrid, a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando, essent alumne de Federico de Madrazo. Va tornar a París i va viatjar a Itàlia, on va freqüentar l'Acadèmia Gigi i el Cercle Internacional, gràcies a una borsa de la Diputació de la Corunya obtinguda per l'esbós i el quadre de tema bíblic Rebeca donant de beure a Eliezer. Brocos va escriure una carta en la que expressava els seus sentiments pessimistes sobre Roma i la diferent situació a París, afirmant que aquesta ciutat era molt més comprensiva i disposada a ajudar a artistes estrangers.

Va tornar a Galícia on va guanyar l'oposició de catedràtic per a la Real Sociedad Económica de Amigos del País, però finalment va establir la seva residència al Brasil (1890), on va formar part del claustre de professors de l'Escola Nacional de Belles Arts i va realitzar la decoració de la Biblioteca Nacional i altres edificis públics. Va publicar diferents llibres, el més reconegut dels quals va ser la Retórica de los pintores.

Font principal del text: Colección ABANCA

Modesto BROCOS, vist pels artistes (també autoretrats):

Modesto Brocos