Diderot! art i accions artístiques

Telèfon
+34 615 567 243
Correu-e
box@diderot.info
ca
es

BETA

Ramon SANVISENS (Barcelona, 1917, 1987), vida, història, fets.

Artistes

Fitxa de Ramon SANVISENS (Barcelona, 1917, 1987)

fotografia de

dades bàsiques de Ramon SANVISENS

Informació extesa de

Biografia:



Ramon Sanvisens Marfull va néixer a Barcelona el 18 de març de 1917. El 1933 ingressà a l'Escola d'Arts i Oficis del Clot on fou deixeble de Domènec Soler. Dos anys després ingressà a l'Escola d'Arts i Oficis de «Llotja», on fou deixeble de Lluís Muntané. Amb l’esclat de la Guerra Civil fou mobilitzat per anar al front. Posteriorment, es matriculà de nou a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on va ser deixeble de Monreal i Tejada, Miquel Farré, Emest Santasusagna, Pérez Dolz, Francesc Labarta i Enric Monjo.

El 1944 realitzà la seva primera exposició individual a Galerías Españolas de Barcelona i el 1945 residí a París, on estudià les obres de Van Gogh, Cézanne, Gauguin i Bonnard. El 1946 obtingué la pensió El Paular i visqué a Holanda, on estudià Rembrandt, Vermeer i Franz Hals. El 1957 fou nomenat Professor Interí de Pintura a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi; el 1965 guanyà per oposicions la plaça de Professor Auxiliar Numerari de la mateixa institució i, el 1971, en fou nomenat Secretari. El 1975 cessà en els seus càrrecs en aguditzar-se una malaltia a l'ull esquerre i en produir-se els primers símptomes d'una insuficiència respiratòria crònica. El 1986 se celebrà la darrera exposició en vida del pintor, organitzada per la Fundació de la Caixa de Barcelona, mostra que es traslladà després a Madrid. La matinada del dia 1 de març de 1987 morí a la Clínica Sant Josep de Barcelona. Durant el mes següent li fou dedicat un homenatge al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Si s'analitza la seva evolució estilística, es pot observar que a principis dels anys trenta Sanvisens realitzà les seves primeres obres i progressà ràpidament envers l'assoliment dels recursos imitatius de la pintura. El contacte amb Joaquim Mir –amb qui anà a pintar a Gualba- estimulà el talent colorista del pintor, el qual s'interessà també per mestres catalans com Nonell i Gimeno. Els anys cinquanta assimilà influències importants, com les de Rembrandt i Van Gogh, després de viatges successius a París, Itàlia i Holanda. Començà a defugir els conceptes naturalistes i acadèmics i, a mitjans dels anys seixanta, Sanvisens "sistematitzà el procés de traducció dels valors tonals a valors cromàtics, superant la idea imitativa del motiu en favor d'un fauvisme reflexiu i calculat" (González Llàcer, J. 1990), pel qual és conegut arreu. Paral·lelament, absorbiria elements de l'expressionisme, el cubisme i l'abstracció.

Comparteix

Comparteix a Facebook
Tuiteja

Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per a la seva navegació i personalització (pots llegir sobre la nostra política de galetes aquí). Si utilitzes aquest lloc web, se sobreentén que acceptes el seu ús. Pots tancar aquest missatge clicant la galeta.