Fitxa de l'obra Toc d'oració
Comentari de l'obra Toc d'oració
“Durant una tarde d’istiu y buscant impressions pe’ls voltants de Gelida’m sorprengué la silueta d’una Iglesia ab lo seu campanar y un xipré, destacantse sobre un cel de posta, trist y melancólich; la quietud interrompuda pe’l toch de la campana, en aquell lloch solitari, convidava á la meditació; sols una rata-pinyada donava senyals de vida volatejant al entorn meu, com estranyantse de la meva presencia en semblant siti y hora. [...] Aquella nit vareig passarla somiant, somiant l’iglesia, lo campanar, la campana, lo xipré y la rata-pinyada. L’endemà, debers paternals m’obligaren á deixar aquells llochs tan solitaris i quiets, per tornar á Barcelona. Tres mesos després, un quadro, El toque de la oración, feu gran forrolla á Madrid: públich, crítics y jurats, lo posaren als núvols, fou adquirit per l’Estat y reproduhit per pintors de casa y forasters. Un dia el bueno de Ramos Artal me deya: «Amigo Urgel, hace dos años que vivo de usted». Encara avuy me sembla un qüento”.
Així recordava Modest Urgell la creació d'aquest quadre al seu àlbum de records Catalunya publicat el 1905. En realitat, Urgell hauria d’haver dit «tres anys»: el 1873 va néixer el seu fill Ricardo i sí, va presentar el Toc d’oració... però a Barcelona. Pel preu de venda que consta en el catàleg, és evident que es tractava d’un quadre de dimensions reduïdes, que Urgell va aprofitar segurament com a estudi preparatori de cara a la versió ampliada i definitiva del Toc d’oració que va portar a Madrid el 1876.
Amb la medalla de segona classe obtinguda per Toc d’oració, l’estatus d’Urgell canvià definitivament. Les anteriors adquisicions, per part de l’Estat, de Costas de Cataluña (menció honorífica en l’Exposición Nacional de Bellas Artes del 1864) i Después de la tempestad , el 1866, significaren un canvi de rumb, un alleugeriment i, per què no, una revenja envers aquells acadèmics barcelonins que l’havien rebutjat al principi de la seva carrera. Però El toc d’oració va ser una altra cosa: va ser la consagració.
Per què va tenir tant èxit? La clau potser està en la descripció que va fer Alexandre Cirici de l'obra d'Urgell: "la convergencia de lo real y lo fantástico, en la obra de Urgell se verifica de una manera tan unitaria que no puede atribuirse a una técnica ni a una voluntad que se pueda llamar argumental. En realidad parece haber sido lograda por un hecho de intuición directa, por la prolongación de un estado de ánimo parecido a los extraordinarios momentos de lucidez con que, momentos antes del sueño, pueden suscitarse visiones de la vida real que durante el día han estado ocultas bajo la niebla del olvido".
I enmig del cel, l'omnipresent rat-penat, la bèstia amb la que Urgell més s'identificà.
- Miquel-Àngel Codes Luna
Dades de l'obra Toc d'oració
- Autoria
- Modest URGELL (Barcelona, 1839 - 1919)
- Títol
- Toc d'oració
- Datació
- c. 1876
- Mides
- 102 x 182 cm
- Tècnica
- oli
- Suport
- tela
- Firma
- "Modesto Urgell". Angle inferior esquerre.
- Ubicació
- Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona)
- Històric de pertinença
- obra del Museo del Prado en dipòsit al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
- Exposicions / activitats
- 2019. Girona. Museu d'Art de Girona. "Modest Urgell. Més enllà de l'horitzó"
- Localitat retratada
- Gelida
