Exposició individual Les ''escultures'' de Jacint Morera

Comentari sobre Les ''escultures'' de Jacint Morera

“A l’any 1961, quan vaig decidir instal·lar-me a Calonge, la majoria dels meus temes contenien una certa influència informalista. Un cop allà, es pot dir que vaig seguir treballant sota aquest mateix estil, al tenir molt a mà molts i variats productes de la natura que resultaven molt apropiats als temes que jo realitzava. Així, en totes les obres d’aquesta època, els materials directament acoblats són abundants. Poc a poc, aquests s’anaren sostraient de les mateixes teles fins que aparegueren en les meves obres totalment sols”. Entrevista de Joan Vancells a Jacint Morera a Tarrasa Información (27-12-1973)

Per aquest procés tan natural, orgànic, Morera es convertí per una època en escultor. Era un home feliç: el 27 d’abril de 1961 es casava amb la dona la seva vida –la Sole, la “núvia eterna”- i poc després ambdós s’instal·laven a viure a un indret meravellós on ell podria complir la seva desitjada vida d’artista. Seria una vida austera, però més que suficient pel que ell volia. La veritat és que el lloc triat pagava la pena. El Puigventós, un turonet a la part alta de Calonge, és un espai amb unes vistes magnífiques, tranquil, on la tramuntana bufa amb tota la seva potència i en el que hi havia –quan Morera hi va arribar- un bon nombre de pins, oliveres, vinyes, suros, ametllers i arbres fruiters (ara no tants, malauradament). Allí és on Morera plantà la seva casa-taller i on cada dia s’aixecava joiós recol·lectant materials per crear les seves obres. Era un procés segurament més lúdic que no pas motivat per una raó filosòfica, però que requeria d’una innegable destresa. Així, de branca en branca, de fòtil en fòtil, Morera anà donant cos a figures d’animals, personatges bíblics o a qualsevol altre motiu que li vingués de gust. El resultat el convencé de tal forma que presentà aquestes noves criatures a la seva tradicional exposició nadalenca als Amics de les Arts de Terrassa de l’any 1961, amb un títol prou clarificador: “Pedres, arrels, troncs i suros de Calonge” (l’any següent faria una nova mostra amb el mateix tipus de peces a la mateixa sala, però elevant-les -segons el títol de l’exposició- a la categoria excelsa d’escultures).

Aquesta curta etapa d’“escultor” també influí en l’altra faceta més coneguda pels terrassencs d’en Cinto Morera: la de pessebrista. Des de final de la dècada dels quaranta fins poc abans de morir, Morera s’encarregà de la realització del pessebre dels Amics de les Arts. Tots varen tenir un punt en comú: no s’assemblaven en res als pessebres tradicionals. Ni diorames, ni masies, ni escenografies arqueològiques i sí molta inventiva a partir de materials ben senzills. Així és com al nadal de 1963, en Cinto decidí introduir els seus troncs calongins al pessebre d’aquell any. Si a això se li suma un fons pictòric expressionista de Pere Tort (feia poc que havia tornat del Brasil) i una il·luminació efectista a càrrec de Joan Cardellach, el resultat havia de ser espectacular, provocant que la gent tingués encara més ganes de conèixer les figures amb les que en Cinto els sorprendria l’any següent.

De tot plegat, en aquesta mostra hi trobareu una bona selecció, gràcies a l’estima, admiració i empenta d’una bona colla d’amics de l’artista.

- Miquel-Àngel Codes Luna (text pel díptic de l'exposició)