Jacint MORERA (Terrassa, 1915 - Calonge de Mar, 1989), vida, història, fets.

Biografia:

Després del batxillerat, Jacint Morera s'inicià en la teoria de teixits. Treballà la pintura a l'oli amb Tomàs Viver i va ser l’autor de diversos dibuixos i caricatures (1934-36) a El Día. Exposà per primer cop el 1935 a l’Associació Catalanista de Terrassa. Durant la Guerra Civil fou mobilitzat al front d’Aragó, on realitzà una de les seves sèries de dibuixos més conegudes (1938). El 1940, exposà una sèrie de dibuixos als Amics de les Arts de Terrassa, una institució que esdevingué cabdal en la seva trajectòria, ja que es convertí ben aviat el en canal de difusió més habitual de la seva obra, gràcies a les exposicions que protagonitzà anualment durant les festes nadalenques. L’any següent, realitzà uns dels seus dibuixos més celebrats, “La penya dels ximples”, el qual retrata perfectament l’ambient d’aquella agrupació.

El 1943 il·lustrà el llibre Cuatro fábulas de Samaniego i el 1944 exposà a la Llibreria Mediterrània de Barcelona, a més de pintar uns murals per a l’Església del Carme de Terrassa (després d’aquests en vindrien d’altres, majoritàriament per a residències particulars). És el moment en què Morera es relacionà més activament amb el seu entorn artístic, com demostra la seva participació en el primer i significatiu Saló d’Octubre (celebrat el 1948 a les Galeries Laietanes de Barcelona), la publicació de A toc de pito (un llibre de dibuixos basat en el lèxic del món tèxtil terrassenc) o el primer premi que s’endugué al Concurs de Pintura Ciutat de Terrassa, amb l’obra L’Odissea (1958). El 1961 decidí abandonar la seva ciutat, per anar a Calonge i iniciar una nova vida. Continuà experimentant amb la seva obra –la qual mai es dedicà a promocionar- i va escriure la biografia del pintor Ramon Cortès (1982). El primer de juliol de 1989, morí sobtadament a Calonge.

A nivell estilístic, Jacint Morera s'endinsà en solitari en diferents estils i tècniques, que marcaren la seva obra. Va ser un artista profundament inquiet que va obrir diferents etapes, les quals no sempre tingueren relació. Del naturalisme inicial dels seus dibuixos, passà al constructivisme, per endinsar-se posteriorment al fauvisme o crear escultures amb materials trobats i composicions de tipus minimalistes.La sobrietat, la refinada i progressiva concisió, la preocupació per l'arquitectura de l'obra i els equilibrats acords de tintes planes serien les característiques més comunes de la seva obra.

- Miquel-Àngel Codes Luna