Fitxa de Eliseu MEIFRÈN (Barcelona, 1857 - 1940)
dades bàsiques de Eliseu MEIFRÈN
Informació extesa de Eliseu MEIFRÈN
Biografia:
Eliseu Meifrèn es formà a la Llotja de Barcelona i ben aviat realitzà un viatge a París, on gairebé coincidí amb la presentació de l'Impressionisme: malgrat tot, aquest estil trigaria molt a influir-lo i s'inicià en un paisatgisme convencional. El 1879 guanyà una medalla d'or a l'Exposició regional de València i des de llavors tingué una activitat molt alta com a expositor en col•lectives d'Europa i Amèrica. La seva primera exposició individual tingué lloc el 1890 a la Sala Parés de Barcelona. En aquest ciutat en féu moltes més (fins el 1939), com també a Buenos Aires (1900, 1902, 1903, 1907, 1909), Montevideo (1900), Madrid (1905, 1907, 1920, 1923, 1925, 1928, 1936), París (1907), Nova York (1916), Donostia (1925), Palma de Mallorca (1929), Bilbao (1936)... A Barcelona formà part del grup modernista, freqüentant Els Quatre Gats (tot i que la seva influència no la notà de ple) i durant una temporada s'adherí a l'anomenada Escola luminista de Sitges (el 1894 fou un dels portadors dels Grecos que Santiago Rusiñol va adquirir a París).
Encara que conreà la figura, la seva obra se centrà majoritàriament en el paisatge i la marina, motius pels quals viatjà constantment. Lògicament, pintà molt a Catalunya –sobretot a Cadaqués- i a França (en diverses estades), Argentina, les Canàries, Mallorca (on dirigí temporalment l'Escola de Belles Arts de Palma), Bèlgica, Itàlia i els Estats Units, entre altres molts llocs. Entre els nombrosos premis que obté es poden destacar les primeres medalles de l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1896 i de l'Exposició Nacional de Madrid de 1906, un gran premi a la de Buenos Aires de 1910, medalla d'honor a la de San Francisco de 1915, gran premi a la de San Diego de 1916, i el premi Nonell de Barcelona de 1935.