Fitxa de Serafín AVENDAÑO (Vigo, 1838 - Valladolid, 1916)
dades bàsiques de Serafín AVENDAÑO
Informació extesa de Serafín AVENDAÑO
Biografia:
Heus aquí un exemple del preimpressionisme més clar i brillant de la pintura espanyola. De molt jove, amb el seu germà Teodomiro, Serafín Avendaño es trasllada a Madrid, amb una actitud decididament romàntica. Es converteix en deixeble d'Esquivel i de Villaamil. Apassionat per la llum, Avendaño es planta al camp amb el cavallet, per captar directament la realitat, no des de les formes estrictes, sinó des del cromatisme. Comença ben aviat a aconseguir guardons, ja que el 1858 aconsegueix la medalla de plata a la Exposición de Galícia, amb una aquarel·la encara anecdòtica, titulada «A miña tristura». En certa manera, Avendaño partia de l'escola paisatgística creada pel belga Carlos de Haes, però aviat es distancià de les seves maneres preciosistes i fredes, per ser més lliure, més directe amb la seva pintura, més pròxim a la concepció que del paisatge tenien Martín Rico o Aureliano de Beruete.
La posició econòmica familiar de Avendaño li permet viatjar pel món. A la dècada dels seixanta coneix els Estats Units, on es fan famosos els seus quadres amb la impressió dels torrents fluvials de les cataractes del Niàgara. També, Anglaterra, França i Suïssa. Competint amb Martín Rico, aconsegueix pensió per a Roma, amb un paisatge fresc i directe de la Casa de Campo, que obliga el jurat, per primera vegada, a duplicar la beca. El 1864 aconsegueix la tercera medalla a l'Exposición Nacional de Bellas Artes, guardó que repeteix el 1892, i la segona el 1899, compartint-la amb un altre gallec de talent extraordinari i prematurament mort, Jenaro Carreró. Les seves escapades per Europa el porten a establir-se a Itàlia a partir de 1876. Allí resideix fins a finals de la centúria, integrant-se a l'escola paisatgística de Rivara, en la qual exerceix notable influència. La seva fama el porta a aconseguir distincions de la Corona belga i l'amistat íntima del gran compositor Giuseppe Verdi, a la finca del qual «La Traviatta» passa temporades de treball. De tant en tant, torna a Espanya, per a participar en certàmens i mostrar la seva obra. A Vigo treballa a la finca familiar de Bellavista, a la barriada de Teis. Els últims anys de la seva vida els passa a Valladolid, on li arriba la mort en plena guerra Europea. El seu prestigi el va portar a formar part del jurat d'exposicions nacionals i a col·laborar en la revista «Blanco i Negre», a partir de l'any 1893 i fins el 1911. A Itàlia s'han organitzat nombroses exposicions pòstumes de les seves obres, des de 1930 a 1990, a Roma, Torí, Gènova i Milà.
Font principal del text: Colección Afundación