Francesc d'Assís CASADEMONT Le Vieux* (Barcelona, 1923 - Girona, 2007), vida, història, fets.

Biografia:

Francesc d’Assís Casademont Pou va estudiar enginyeria industrial i va treballar a l’empresa del seu pare encara que des de la seva joventut es va sentir atret pel món de l’art. En un moment donat, ja prop de la quarantena, Casademont va decidir fer un tomb a la seva vida per dedicar-se plenament a l’art i particularment al conreu de la pintura. Els passos decisius els va donar quan va traspassar el negoci familiar (1961) i va acceptar la proposta d’organitzar el departament d’art del col·legi Viaró, a Sant Cugat del Vallès (no es tractava només de donar classes de plàstica, sinó de situar l’educació artística i de la sensibilitat com un element important per a la formació dels alumnes). En aquesta etapa va comptar amb l’estreta col·laboració de Xavier Figueras i Nogués, amb qui publicà diversos llibres de pedagogia artística a l’editorial Magisterio Español.

Fins aquell moment la tasca creativa de Casademont s’havia concentrat de manera molt especial en l’àmbit del gravat. En són bons exemples l’aiguafort inclòs a la primera col·lecció de gravats contemporanis de les edicions de La Rosa Vera (1949-50) o una vista de la Diagonal barcelonina que es comptava entre els dotze paisatges urbans de Barcelona que la mateixa editora va publicar el 1955. Però a partir dels anys seixanta el conreu de la pintura se situà al cor de la seva activitat. El 1967 dugué a terme la que ell considerava la seva primera exposició “professional”, a La Pinacoteca de Barcelona. Des d’aleshores va realitzar innombrables exposicions en galeries d’art de Catalunya, d’Espanya i també de l’estranger. La relació resultaria extensíssima perquè Casademont fou un artista molt prolífic que orientà la seva activitat envers el món de les galeries d’art. S’ha de dir que la seva pintura va sorgir en un moment d’auge de les tendències abstractes i de crisi dels plantejaments figuratius tradicionals, o sigui, de les derivacions de l’impressionisme i el postimpressionisme. Tanmateix, l’opció de Casademont per la figuració va ser clara i decidida. El seu art es fonamenta en la realitat visible i configura un estil personal, cada vegada més impregnat de romanticisme i de melangia, que va trobar arreu del món un públic addicte. El seu gran tema foren les evocacions paisatgístiques, inicialment protagonitzades per les estructures arquitectòniques i més endavant per les perspectives àmplies de l’Empordà, de les Illes o d’altres indrets de la Mediterrània, que definiren el seu estil pictòric de maduresa. Pintura tonal i vaporosa, suau en les formes i en la manera de modular de les gammes cromàtiques, amb un clar predomini de les entonacions rosàcies o violàcies.El 1994 fou nomenat acadèmic per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

- Josep Bracons [font: www.racba.org (extracte)]