Joan Josep THARRATS (Girona, 1918 - Barcelona, 2001), vida, història, fets.

Biografia:

Nascut a Girona –on passà la infància- Joan Josep Tharrats es traslladà a Besièrs el 1932, on rebé durant dos anys una formació eminentment literària. El 1935 s'instal•là a Barcelona i cursà estudis a l'Escola Massana. La guerra civil interrompé els seus plans fins el 1942, que recomençà les seves activitats artístiques. Fou un temps de provatures i els tempteigs impressionistes inicials esdevingueren progressivament abstractes. El 1947 assisteix a l'Institut Français de Barcelona (un dels pocs espais de la ciutat oberts a l’art contemporani), on conegué Arnau Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Brossa i J.V.Foix, amb alguns dels quals fundà el mític grup Dau al Set, a través del qual organitzà exposicions, activitats culturals i edità la revista del mateix nom, on figurà com a fundador (Tharrats fou indubtablement un dels membres més actius del grup). Féu la primera exposició personal a les galeries El Jardín de Barcelona (1949) i des d'aleshores en celebrà més de cent arreu del món, arribant a ésser un dels pintors catalans més coneguts internacionalment, a més de ser considerat com un dels capdavanters de l'avantguarda catalana de la postguerra.

Quant a l’estil, derivà d'una abstracció lineal i surrealitzant, a l'època de Dau al Set, vers un informalisme de riques textures, lliure grafia i color abundós. És quan Tharrats dóna a conèixer les seves famoses «maculatures» (les primeres són de 1954), un terme que prové del món de la impressió i que fa referència al full que ha estat imprès de manera defectuosa, perquè s’ha encallat entre els corrons de la premsa i ha quedat tacat per les retintades successives (Tharrats s'adonà que aquestes aconseguien sovint una bellesa molt característica i aplicà aquest principi a la seva obra obtenint uns resultats que li donaren un reconeixement internacional). Fou co-fundador de l'Associació d'Artistes Actuals (1966), del Saló de Maig (1957) i del grup O Figura (1961), a més de cartellista, il•lustrador de llibres, muralista i autor de vitralls, mosaics, joies i escenografies d'òpera. Fou, a més, incansable divulgador de l’art d’avantguarda occidental a través de nombrosos articles i llibres. El 1991 s’inaugurà Fundació Tharrats d'Art Gràfic a Pineda de Mar. També fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i li concediren el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1994). El 2001 mor a Barcelona i és enterrat dos dies després a Cadaqués, una vila amb la que Tharrats estigué estretament vinculat.