Pablo GARGALLO (Maella, 1881 - Reus, 1934), vida, història, fets.

Biografia:

De ben jove es trasllada amb la seva família a Barcelona, on comença la seva formació en un taller de terrisseria i la continua després en el taller d'Eusebi Arnau i Mascort (1864-1934) i a l'Escola de la Llotja, on té com a mestre a l'escultor Agapit Vallmitjana (1832-1905). Si bé en aquest primer període de la seva vida els seus treballs estan lligats a l'acadèmia, s'acostarà a la modernitat catalana freqüentant el conegut local Els Quatre Gats, on entaula amistat amb Pablo Picasso (1881-1973), Isidre Nonell (1872-1911) i Ricard Canals (1876-1931), entre d'altres artistes.

El 1903, gràcies a una beca, marxa a París per un període de sis mesos. Allí coneix a Max Jacob (1876-1944) i visita els principals museus, sentint-se especialment atret per l'obra de Auguste Rodin (1840-1917). Dos anys després d'aquesta estada tindrà lloc la seva primera exposició individual a la coneguda Sala Parés, mostra que marca l'inici de la seva carrera com a artista i dóna peu als primers encàrrecs.

El 1913 s'instal·la a la ciutat de les llums, reprenent amistats i començant altres de noves dins de l'avantguarda: Pablo Picasso, Max Jacob, Amedeo Modigliani (1884-1920), Manolo Hugué (1872-1945), el poeta Pierre Reverdy (1889-1960), Juan Gris (1887-1927)… Aquest últim és qui li presenta a la que es convertirà en la seva dona i el seu gran suport: Magali Tartanson, amb qui es casarà dos anys més tard a Barcelona.

De tornada a Barcelona, i condicionat per problemes de salut, es dedicarà a treballs en petit format i a la joieria; el 1920 és nomenat professor a l'Escola Tècnica d'Oficis d'Art de la Mancomunitat de Catalunya i a l'Escola Superior de Bells Oficis (en l'actualitat Escola Industrial). Roman a Barcelona –on naixerà la seva filla Pierrette− fins el 1924, quan, destituït del seu càrrec per la seva solidaritat amb un altre docent, es veu obligat a tornar a París.

L'obra de Gargallo és eminentment escultòrica i de la que sobresurt el tractament del metall plenament avantguardista. També és reconegut per la qualitat dels seus dibuixos i és ressenyable la seva aportació a l'orfebreria moderna.

Font principal del text: Colección BBVA