Fitxa de Museu de Maricel
Dades de contacte de Museu de Maricel
- Nom de l'espai
- Direcció
- Fonollar, s/n | 08870 Sitges
- Situació
- Google Maps
- Telèfon
- +34 938 940 364
- Correu-e
- m.sitges@diba.es
- Web
- www.museusdesitges.com
- Horari habitual
- 10.00 - 19.00 (dimarts - diumenge); dilluns tancat. Juliol i agost tanca a les 20.00. Novembre fins el 28 de febrer tanca a les 17.00.
- Dies gratuïts
- cada primer dimecres de mes (sempre que no sigui festiu)
- Tipus de fons
- divers
Sobre aquest espai:
El Museu de Maricel mostra un itinerari artístic complet des del segle X al realisme i figuració de la primera meitat del segle XX a través de les col·leccions d'art del Dr. Jesús Pérez-Rosales i de la Vila de Sitges, amb obres de gran qualitat. La presentació museogràfica integra els diversos llenguatges, tècniques i suports artístics amb la finalitat d’assolir la màxima coherència en la seqüència cronològica de l’evolució de les arts.
Construït entre 1910 i 1918, el conjunt artístic i monumental de Maricel fou dissenyat per l'artista i enginyer Miquel Utrillo (1861-1934) per encàrrec del magnat, col·leccionista i filantrop nord-americà Charles Deering (1852-1927), qui volia una residència amb totes les comoditats per a ell i les seves obres d’art. Durant aquest temps, Utrillo va posar tota la seva experiència i coneixements en la creació de la col·lecció d’art hispànic de Charles Deering. L’edifici va rebre el nom de Maricel pel paisatge imponent que presencia davant de mar, que evoca l’obra homònima de Guimerà. Utrillo el va dotar també d’un escut que es troba arreu dels edificis: un sol ixent en roig sobre les onades blaves de la mar, per al qual s’inspirà en el dibuix de la portada del llibre Oracions que havia realitzat per a Rusiñol. També criden l'atenció els 36 capitells esculpits per l'escultor noucentista Pere Jou, on surten retratats tots els encarregats i promotors de la construcció, entre d'altres temes.
L’esplendor de Maricel es va extingir el 1921, després que les desavinences entre Deering i Utrillo culminessin amb la partida de Charles Deering, que es va endur totes les seves pertinences. La col·lecció d’obres d’art va ser donada parcialment a l’Institut d’Art de Chicago, una altra part va quedar en poder de la família Deering i, diverses obres van ser traslladades de Sitges al castell de Tamarit, que Deering havia comprat el 1916, i posteriorment van ser venudes. El complex arquitectònic, desmantellat, va passar per diferents usos perdent la seva unitat conceptual. El 1933 la Junta de Museus va llogar el Palau de Maricel per a instal·lar-hi l’ampliació de Cau Ferrat, que el 1936 es va obrir al públic juntament amb la col·lecció de pintura sitgetana i la Col·lecció de Marineria d’Emerencià Roig Raventós, que havia estat donada a l’Ajuntament de Sitges el 1935. El 1954 l’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament de Sitges. El 1969 la Diputació de Barcelona va comprar l’antiga residència de Charles Deering per a instal·lar-hi la col·lecció d’art donada a la Diputació pel Dr. Jesús Pérez-Rosales. El 1970 la Diputació va adquirir la residència d’hivern de Deering, Can Rocamora.
Actualment, doncs, el conjunt de Maricel hostatja el Museu de Maricel en la seva façana Marítima; Can Rocamora, edifici patrimonial i museogràfic de nexe entre el Museu del Cau Ferrat i el Museu de Maricel; el Palau de Maricel, al davant d’aquests edificis i, amb entrada per la façana que dóna a la plaça de l’Ajuntament, la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, inaugurada el 1936, i l’Arxiu Històric de Sitges, ubicat en planta baixa des de 1981.