Fitxa de l'obra Guernica
Comentari de l'obra Guernica
Reflex fidel d'una època i d'unes luctuoses i dramàtiques circumstàncies, el llenç Guernica va néixer per formar part del "Pabellón Español" a l'Exposició Internacional de París de 1937. El motiu que va impulsar a Pablo Picasso a realitzar l'escena representada en aquesta gran pintura va ser la notícia dels bombardejos efectuats per l'aviació alemanya sobre la vila basca que dóna nom a l'obra, coneguts per l'artista a través de les dramàtiques fotografies publicades, entre altres diaris, pel periòdic francès L'Humanité. Malgrat això, tant els esbossos com el quadre no contenen cap al·lusió a successos concrets, sinó que, per contra, constitueixen un al·legat genèric contra la barbàrie i el terror de la guerra. Concebut com un gegantesc cartell, el gran llenç és el testimoniatge de l'horror que va suposar la Guerra Civil espanyola, així com la premonició del que anava a succeir en la Segona Guerra Mundial. La sobrietat cromàtica, la intensitat de tots i cadascun dels motius, i l'articulació d'aquests mateixos motius, determinen l'extremat caràcter tràgic de l'escena, que la convertiria en l'emblema dels terribles conflictes de la societat dels nostres dies.
Guernica ha suscitat nombroses i polèmiques interpretacions, circumstància a la que contribueix indubtablement la voluntària eliminació del llenç de qualsevol tonalitat aliena a la grisalla. En analitzar la seva iconografia, un dels estudiosos de l'obra, Anthony Blunt, divideix als actors d'aquesta composició piramidal en dos grups, el primer dels quals està integrat per tres animals: el toro, el cavall ferit i l'ocell alat que s'aprecia tènuement al fons, a l'esquerra. Els éssers humans componen un segon grup, en el qual figuren un soldat mort i diverses dones: la situada a la zona superior dreta, que treu el cap per una finestra i sosté cap a fora un llum; la mare que, a l'esquerra del llenç, crida portant al fill mort; la que entra precipitadament per la dreta; i finalment, la que clama al cel, amb els braços alçats, davant una casa en flames.
En aquest mateix context, tampoc cal oblidar que dos anys abans, el 1935, Picasso havia gravat a l'aiguafort la Minotauromaquia, obra sintètica que condensa en una sola imatge tots els símbols del cicle dedicat a aquest animal mitològic i que és, alhora, l'antecedent més directe de Guernica. Els esdeveniments de la vida privada de Picasso, al costat dels successos polítics que atribolaren al continent europeu en el període d'entreguerres, es fusionen en els motius creats pel pintor en aquests moments, per donar lloc tant al propi Guernica com als seus esbossos i post scriptum, considerats com unes de les obres d'art més representatives del segle XX.
Font principal del text: MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía
Dades de l'obra Guernica
- Autoria
- Pablo PICASSO (Màlaga, 1881 - Mougins, 1973)
- Títol
- Guernica
- Datació
- 1937
- Mides
- 349,3 x 776,6 cm
- Tècnica
- oli
- Suport
- tela
- Ubicació
- MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid)
- Històric de pertinença
- Museum of Modern Art, New York (1939 - 1981)
- Exposicions / activitats
- . Paris. Jardins du Trocadéro. "Exposició Internacional de París de 1937"
