Lluís GRANER (Barcelona, 1863 - 1929), vida, història, fets.

Biografia:

Inicià la seva formació artística cap els vint anys a l'Escola de Belles Arts. Gràcies a una beca de la Diputació de Barcelona va viatjar a Madrid i París. La seva relació amb el pintor Simó Gómez i l'admiració que sentia per l'obra de Velázquez i Zurbarán degueren incitar-li a pintar en la línia del realisme social. Alhora, la folgada situació econòmica de la que gaudia li va permetre formar part de l'acomodada societat intel·lectual de la ciutat, a la qual va retratar amb gran encert.

També es va interessar pels paisatges, especialment els nocturns. Un element destaca en totes les seves composicions: el tractament de la llum. Els recursos lumínics —artificials o naturals— adquireixen una rellevància que caldria adjectivar d'espectacular, donat el seu efectisme plàstic. Llums que vibren sobre les aigües d'un port en plena nit, crepitacions procedents d'un llum d'oli il·luminant la penombra d'una sala o boiroses atmosferes aconseguides pel joc de gruixudes pinzellades gens distants de la pràctica impressionista, componen el suggeridor univers estètic d'aquest atrevit -encara que reiteratiu- artista.

Més enllà de la dosi de modernitat que posseeix la seva proposta pictòrica, la personalitat artística de Graner resulta un indiscutible exemple de la inquietud i la creativitat de l'etapa modernista. Va ser membre actiu d'institucions com el Cercle Artístic, el Cercle de Sant Lluc i la Societat Artística i Literària de Catalunya. El seu afany per experimentar amb la filosofia wagneriana de l'art total li va conduir a idear espectacles teatrals en els quals tingués cabuda la més àmplia expressió artística en els seus àmbits plàstic, musical, literari i cinematogràfic.

En aquest sentit, va abandonar la pintura per a inaugurar i dirigir el 1904 la gaudiniana Sala Mercè —local en el que va presentar les seves particulars “visions musicals” i “pel·lícules íntimes”— i, poc després, els Espectacles i Audicions Graner. En la iniciativa van col·laborar grans noms del panorama cultural contemporani com Adrià Gual, Joan Maragall, Segon de Chomón o Enric Morera. La ruïna va provocar el fracàs de l'ambiciós projecte, el retorn a la pintura i la marxa de l'artista a Amèrica, on executaria curioses pintures submarines. No tornaria a Barcelona fins el 1924, on moriria al cap de cinc anys. Va concórrer regularment a exposicions nacionals i internacionals que li mereixerien diversos premis: Medalla a l'Exposició Universal de Barcelona, esment a l'Exposició Universal de París, Premi Extraordinari de la Reina Regent a l'Exposició General de Belles arts de Barcelona de 1894, Medalles en les Exposicions Nacionals de 1895 i 1901. Va ser membre de la Société Nationale des Beaux-Arts.

Font principal del text: Diccionario Biográfico Español (RAH)