Camille COROT (París, 1796 - 1875), vida, història, fets.

Biografia:

Figura central en l'evolució de la pintura de paisatge francès del segle XIX, Jean-Baptiste-Camille Corot va néixer en el si d'una família de comerciants i en la seva joventut es va iniciar en l'ofici de draper. Només a partir de 1822 va rebre el permís patern i el suport financer familiar per a començar la seva carrera de pintor. Va ingressar al taller d'Achille-Etna Michallon, que el va instruir en la doctrina neoclàssica i li va aconsellar que comencés a pintar a l'aire lliure. Pocs mesos després, després de la mort del seu primer mestre, va continuar la seva formació al costat de Jean-Victor Bertin.

El 1825 Corot va viatjar a Roma, on va passar els tres anys següents. Va entrar en contacte amb el cercle de Théodore Carnelle d’Aligny i, al costat dels seus integrants, va visitar la ciutat i els seus voltants pintant a l'aire lliure. Corot tornaria a viatjar a Itàlia en dues ocasions (el 1834 i el 1843), i una vegada a França va realitzar nombroses excursions durant els estius per a pintar del natural. Els hiverns es dedicaria a treballar en el seu taller i realitzar obres de major grandària, destinades a ser exposades al Salon. A més de la seva dedicació al gènere del paisatge, Corot també es va interessar per la figura humana, per la qual cosa part de la seva obra privada es va centrar en realitzar retrats d'amics i familiars.

A partir de la dècada de 1830 la seva obra va aconseguir un major reconeixement i va rebre un impuls definitiu el 1840 quan Le Petit Berger (Musée de la Cour d’Or, Metz) va ser adquirida per l'Estat. El 1846 Baudelaire i Champfleury van fer lloances del seu art i molts col·leccionistes i galeristes, entre ells Paul Durand-Ruel, van començar a interessar-se per la seva obra. A l'entorn de 1850, la seva pintura va començar a centrar-se en les seves pròpies impressions, el que donà peu a uns paisatges poètics, a mig camí entre el real i l'ideal, que van despertar un gran interès. Això va provocar que Corot comencés a repetir els seus temes i que es propaguessin les imitacions de la seva obra.

Després d'uns anys, entre 1866-1870, en els que el pintor es va veure obligat a romandre al seu estudi per motius de salut, el seu ímpetu creador va tornar a sorgir amb força i va realitzar un gran nombre de viatges per a pintar a l'aire lliure. Va morir el 1875.

Font principal del text: Museo Nacional Thyssen-Bornemisza