diderot! Art i accions artístiques

Telèfon
+34 615 567 243
Correu-e
box@diderot.info
ca
es

BETA

diderot! Art i accions artístiques

Frederic MARÈS (Portbou, 1893 - Barcelona, 1991), vida, història, fets.

Artistes

Fitxa de Frederic MARÈS (Portbou, 1893 - Barcelona, 1991)

fotografia de

dades bàsiques de Frederic MARÈS

Vídeo (entrevista, ressenya, notícia):

© TV3. "Inèdits", 2018 | Frederic Marès [en català]

© TV3. "Inèdits", 2018 | Frederic Marès [en català]

Informació extesa de

Biografia:



Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 1893 - Barcelona, 1991) arribà amb la seva família a Barcelona el 1903, quan tenia deu anys. De seguida va assistir a les classes de l'Escola de Belles Arts, a Llotja, on es formà com a escultor i de la qual, més tard, fou professor fins al 1964.mMarès començà a treballar al taller de l'escultor modernista Eusebi Arnau. D'aquest període és el seu primer monument a la ciutat de Barcelona, a la plaça del Clot, dedicat al canonge Rodó (1919).En aquesta etapa, quan Marès era encara un desconegut, la seva obra se centra tant en la producció de retrats i escultures funeràries, com en l'execució d'una sèrie de nus femenins, peces que permeten adscriure la seva obra dins de les línies més característiques del noucentisme.

Tanmateix, la fama de Marès com a escultor està lligada a la seva dedicació a l'escultura monumental, com ara les escultures Barcelona i Emporion, que ornamenten la plaça de Catalunya; el monument commemoratiu consagrat a l'escenògraf Francesc Soler i Rovirosa, a la Gran Via, o el monument a Francesc Layret, a la plaça de Goya, tots ells a Barcelona.

Després de la Guerra Civil, l'àmplia i nombrosa producció de postguerra de Marès se centrà en tres àmbits: la restauració de monuments, àmbit en el qual sobresurt la recreació de les tombes reials de l'església del monestir de Poblet, iniciada el 1944; les obres commemoratives oficials, com ara les estàtues jacents de Jaume I i Jaume II a la catedral de Mallorca, i l'escultura religiosa, en què destaca la decoració i l'estatuària de l'església de Sant Esteve de Parets del Vallès.

Marès, però, a més de ser escultor, sentí des de ben jove la passió pel col·leccionisme. A París, ja el 1911 descobrí el món dels antiquaris i de les subhastes, i adquirí les primeres col·leccions. Progressivament va anar enriquint-les i recollint-les al seu taller d'escultura i a casa seva, fins que el 1944 l'Associació dels Amics dels Museus de Catalunya organitzà una exposició amb una selecció de la seva col·lecció a l'Arxiu Històric de la Ciutat, i ell féu pública la voluntat de donar-la a la ciutat.

La inauguració i el creixement progressiu del Museu van anar prenent cada vegada més volada, fins al punt que la col·lecció passà a ocupar el primer terme de la seva activitat. La dedicació personal a l'escultura va ser cada vegada més minsa i la va deixar, en una bona part, en mans del seu taller.

Cal recordar també que, alhora, Marès exercí una notable labor docent, ja que arribà a compaginar la direcció de l'Escola Superior de Belles Arts i de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, i fins i tot la presidència de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Comparteix

Comparteix a Facebook
Tuiteja

Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per a la seva navegació i personalització (pots llegir sobre la nostra política de galetes aquí). Si utilitzes aquest lloc web, se sobreentén que acceptes el seu ús. Pots tancar aquest missatge clicant la galeta.