Fitxa de Jaume PONS MARTÍ (Barcelona, 1855 - Girona, 1931)
dades bàsiques de Jaume PONS MARTÍ
Informació extesa de Jaume PONS MARTÍ
Biografia:
Inicià els estudis artístics amb el seu oncle, Ramon Martí Alsina. D’ell aprengué l’amor per l’estudi i la facilitat per a l’execució. Visqué a Barcelona fins al 1877, any en què va fixar la seva residència a Sant Feliu de Guíxols. Durant els vint anys a Barcelona, Pons Martí va realitzar nombrosos treballs artístics (la majoria foren retrats al natural de bust o cos sencer, restauracions de pintures, paisatges, decoracions, etc.) i s’inicià en la seva vocació pedagògica, que ja no deixaria fins al final de la seva vida. Fundà una escola de dibuix i pintura a Gràcia.
Durant l’estada a Sant Feliu de Guíxols, la seva producció pictòrica va ser enorme. Treballà per a una nova clientela gironina, però sense deixar mai de fer visites a la seva Barcelona natal; són prova d’això les exposicions que al llarg de tots aquests anys féu a la Sala Parés: la primera, el 1877, i també el 1884, 1889 i 1913. Tant a Sant Feliu de Guíxols com a Girona, Pons Martí hi funda acadèmies de dibuix i pintura.
Es casà tres vegades: primer, amb Ignacia Sayol (de qui tingué un fill que morí als disset dies d’haver nascut). Ella morí el 1912, i el 1913 contragué matrimoni amb Maria Pujol, que morí dos anys més tard. El 24 d’octubre de 1915 es casà de nou, aquest cop amb Carme Bosch Julià, de qui tindria una filla.
La trajectòria de Pons Martí es basa en quatre grans blocs: el dibuix (de minuciositat detallista, amb perfil nostàlgic i una evocació repetida a un món artístic ja desaparegut); la pintura de paisatge (amb una influència molt marcada de Ramon Martí Alsina, amb qui col·laborà en obres de gran envergadura) i també de retrat; la literatura (escrigué El pa que s’hi dona al viure a la Ciutat Condal, de caire humorístic) i la pedagogia (a més de la seva afició a obrir acadèmies, va escriure Nuestro sistema de dibujo por medio de la medida corredera auxiliar del plano del cuadro perspectivo i Obra progresiva de perspectiva al alcance de todas las inteligencias.
L'historiador Francesc Fontbona parla d’un grup d’anecdotistes no fortunyians que omplien les sales d’exposicions de la Catalunya de la Restauració, entre els quals cal destacar Ramon Alorda (1848-1859) o Modest Teixidor (1854-1927), així com altres anecdotistes menors, entre els quals situa Pons Martí. Diu Fontbona que aquests anecdotistes menors de cops van aconseguir de crear una peça al nivell dels grans mestres, com és el cas de l’obra Tertúlia al cafè Vila (1877) de Jaume Pons Martí, el retrat perfecte d’un cafè provincià.
Font principal del text: Fons d'Art de la Diputació de Girona
Obra:
Vista de Sant Feliu de Guíxols
Llibreria / recursos:
La febre d'or. Escenes de la nova burgesia
- Format
- llibre
- Família
- arts
- Gènere
- arts visuals
- Tema
- col·leccions i col·leccionisme , escultura , pintura
- Artistes relacionats
- Jaume PONS MARTÍ