Joan VILA CASAS Vilacasas* (Sabadell, 1920 - Barcelona, 2007), vida, història, fets.

Biografia:

El prolífic i polifacètic perfil de Joan Vilacasas comprèn la pintura, el dibuix, l’escultura, la ceràmica, el gravat o l'escriptura, amb un recorregut artístic que s'inicia en un marc postimpressionista impregnat d'un cert fauvisme, evoluciona cap a una abstracció geomètrica d'influència legeriana i, tamisat pel tachisme, des de l’any 1957, se centra en les Planimetries, imatges compostes de línies i configuracions espacials que fan del gest matèric i disgregat el seu tret més denotatiu: un llenguatge proper al constructivisme abstracte i els sistemes laberíntics i executat damunt de suports ben diferents, com ara tela, poliestirè, paper, ceràmica o estructures metàl·liques, tothora partint del concepte de la trama urbana com a base de la composició d'uns espais en construcció permanent. Com el mateix artista explicà, hi arribà de manera accidental, a conseqüència d'haver realitzat el servei militar a la secció topogràfica de l'exèrcit; les panoràmiques en alçada, que capten els accidents geogràfics i les organitzacions territorials a través de relleus i estructures lineals, van acabar conduint-lo per aquests camins expressius.

Vilacasas estudià a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell. La seva primera exposició tingué lloc a l'Acadèmia de Belles Arts d'aquesta ciutat el 1941, època en la qual formava part del grup «Cenacle». El 1949 marxà a Paris, on rebé la influència de Picasso, Braque o Klee i realitzà les seves primeres obres abstractes basades en Léger i Mondrian. El 1956 participà a la mostra Otro Arte, a la Sala Gaspar de Barcelona, una mostra col·lectiva —patrocinada pel Club 49 i organitzada per la Galeria Stadler de París— que donarà el tret de sortida a l'informalisme català, amb la participació d'Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats i el mateix Vilacasas. Aquesta mostra és determinant per la seva influència vers els artistes del moment i per aplegar les obres d'avantguarda d'importants informalistes europeus i nord-americans: Wols, Fautrier, Mathieu, Pollock, Tobey, Kooning, Riopelle, Appel, Dubuffet..., consolidant com a mitjans de recerca artística l'experimentació amb els materials, la neutralitat del color, l'ús de la superfície com a suport d’acumulació, l'empremta del gest, la mística de l'espai o la suggestió de la taca. A partir de 1957, com ja hem dit, inicia les Planimetries. El 1960 s'instal·la a Barcelona, forma part del grup «0 Figura» i pren part a les biennals de Venècia (1960, 1964 i 1968), Sao Paulo (1961) i Alexandria (1964).