Antoni CLAVÉ (Barcelona, 1913 - Saint-Tropez, 2005), vida, història, fets.

Biografia:

Nascut a Barcelona el 5 d'abril de 1913, Antoni Clavé va cursar els estudis nocturns a l'Escola de Belles Arts de la Llotja, on va ser deixeble d'Ángel Ferrant (escultura) i de Josep Mongrell (pintura) i va conèixer a Eudald Serra i Emili Grau Sala, entre d’altres. Als 14 anys va començar a pintar cartells de cinema i a realitzar dissenys publicitaris. Però la seva prometedora carrera professional s’estroncà amb l'esclat de la Guerra Civil.

Va combatre amb el bàndol republicà i quan va acabar la contesa, el 1939, es va exiliar a França. A París, al barri de Montparnasse, va viure fins el 1965. Allí va conèixer, el 1942 (any de la seva primera exposició a la Galerie Castelucho), a Pablo Picasso, amb qui va mantenir una llarga amistat; i va començar la seva etapa com a dibuixant de litografies i escenògraf (el 1949 va realitzar els decorats del ballet “Carmen” per al coreògraf Roland Petit).

Cap a 1950, la seva obra va entrar en la plena maduresa, i a mitjans de la mateixa dècada –quan va decidir dedicar-se per complet a la pintura- van aparèixer a la seva obra les conegudes figures que recorden a nines, reis i reines, personatges medievals i barrocs. El 1955, la revista Conaissance des Arts va fer un estudi sobre els "10 pintors més importants de la jove Escola Contemporània" i ell va ser un dels escollits. L'any següent va presentar per primera vegada la seva obra a Espanya, a la Sala Gaspar de Barcelona. Des d'aquell moment, la seva presència internacional i els guardons es feren habituals: Bienal de Venècia (1954), Bienal de Sâo Paulo (1957) i Bienal Internacional de Tòquio (1958). La culminació del seu reconeixement va ser el 1978, quan el Museu d'Art Modern de París li va dedicar una gran retrospectiva.

A Espanya aquest reconeixement es va fer esperar una mica més. El 1982 se li va encarregar un gran mural per a l'Aeropuerto de Barajas; el 1984 se li va atorgar la representació del país a la Bienal de Venècia i va rebre la Medalla d'Or de Belles Arts, la de la Generalitat de Catalunya -una de les sales de la seva seu duu el seu nom- i la de la ciutat de Barcelona. També va practicar les tècniques de l'escultura i el tapís, en les què les claus del seu estil es van mantenir amb la mateixa força. Va morir el 31 d'agost de 2005 a Saint Tropez, la localitat on residia.