Exposició col·lectiva Fora del marc. Art a Olot durant la represa (1943 - 1968)

Comentari sobre Fora del marc. Art a Olot durant la represa (1943 - 1968)

El 1930, el pintor i crític ocasional Josep Pujol escrivia al setmanari Acció Ciutadana que als joves pintors olotins els hi calia “una petita revolució”. Considerava que havien de trencar el camí encetat per Joaquim Vayreda, ja que la majoria l’imitaven però sense la força i sensibilitat del mestre. Aquesta “petita revolució” hauria seguit el seu curs, si no fos perquè el 1939 la rebel·lió militar va estroncar-ho tot. Ja és prou sabut: la Guerra Civil suposà violència, destrucció i exili. També en el camp cultural. A la represa, els universos formals de Joaquim Vayreda i Josep Clarà (olotí també i màxim referent de l’escultura noucentista) encara determinaven el marc de l’art ben considerat, el de prestigi, però hi va haver un grup d’artistes locals que va decidir sortir-ne. Ho van fer utilitzant principalment dues estratègies: allunyant-se de la placidesa i apropiant-se dels llenguatges formals de la modernitat que en aquell moment tenien més a l’abast, com l’expressionisme, l’abstracció o l’onirisme... i tot plegat, sempre, amb un ull posat a la ciutat més desitjada, París.