diderot! Art i accions artístiques

Telèfon
+34 615 567 243
Correu-e
box@diderot.info
ca
es

BETA

diderot! Art i accions artístiques

Joan MIRÓ (Barcelona, 1893 - Palma de Mallorca, 1983), vida, història, fets.

Artistes

Fitxa de Joan MIRÓ (Barcelona, 1893 - Palma de Mallorca, 1983)

fotografia de

dades bàsiques de Joan MIRÓ

Vídeo (entrevista, ressenya, notícia):

© TVE. "Trazos" (20-04-1978) [en castellà]

© TVE. "Trazos" (20-04-1978). Primer dels 3 programes dedicats a Miró pel seu 85è aniversari [en castellà]

Informació extesa de

Biografia:



Joan Miró va ser una de les grans figures de l'art del segle XX. Va desenvolupar un estil personal proper al surrealisme que el va convertir en un artista de gran influència tant per als seus contemporanis com per a les generacions futures. Es va formar a la Llotja de Barcelona -sota el mestratge de Modest Urgell- i posteriorment a l'Acadèmia de Francesc Galí, d'esperit més renovador. En aquesta escola i al Cercle Artístic de Sant Lluc, va conèixer a alguns dels seus grans amics, el crític Sebastià Gasch, el poeta J.V. Foix, Josep Llorens Artigas o Joan Prats. Des de jove es va relacionar amb el món més avantguardista de Barcelona, en plena efervescència ​​per aquells anys. A les acaballes de 1920 Miró va viatjar per primera vegada a París, on va conèixer a Pablo Picasso. Durant tota aquesta dècada va alternar els hiverns parisencs amb llargues estades a la masia familiar situada a Mont-roig, al camp de Tarragona. Aquests serien els anys crucials de la seva carrera artística, en els que va descobrir el seu llenguatge personal. A la capital francesa va establir amistat amb André Masson, al voltant de qui s'agrupava el denominat «grup de la rue Blomet», futur nucli surrealista. Des de llavors la seva sensibilitat es va acostar a la del moviment surrealista, amb el qual compartia molts dels seus plantejaments teòrics, encara que mai es va integrar completament en ell i va donar prioritat a la seva llibertat creativa individual.

A partir de la dècada dels anys trenta, Miró es va consagrar com una de les figures més destacades del panorama artístic internacional i com un dels artistes clau del segle XX. Va ser precisament en aquest moment quan, inconformista per naturalesa, va entrar en una fase que va denominar «assassinat de la pintura», en la qual va renunciar voluntàriament a ser pintor i va experimentar amb altres mitjans com el collage o els dibuixos sobre papers de diferents textures i va realitzar «objectes» amb elements trobats en la naturalesa que van ser les seves primeres incursions en el món de l'escultura. Encara que poc després Miró tornaria a la pintura, ja mai abandonaria el seu desig d'experimentació amb tot tipus de materials i tècniques: ceràmica, bronze, pedra, obra gràfica o, fins i tot, des de 1970, el tapís.

Després dels anys de la guerra civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, durant els quals es va veure forçat a canviar constantment de residència, el 1956 es va instal·lar definitivament a Palma de Mallorca, on el seu amic Josep Lluís Sert va dissenyar un gran estudi per ell.

Font principal del text: Museo Nacional Thyssen-Bornemisza

Obra:

El somriure d'una llàgrima

El somriure d'una llàgrima
Joan MIRÓ. El somriure d'una llàgrima, 1973

Exposicions i activitats (selecció):

Comparteix

Comparteix a Facebook
Tuiteja

Aquest lloc web fa servir galetes pròpies i de tercers per a la seva navegació i personalització (pots llegir sobre la nostra política de galetes aquí). Si utilitzes aquest lloc web, se sobreentén que acceptes el seu ús. Pots tancar aquest missatge clicant la galeta.