Joan BRULL (Barcelona, 1863 - 1912), vida, història, fets.

Biografia:

Joan Brull va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (Llotja) entre els cursos 1874/75 i 1879/80, on va ser deixeble del pintor realista Simó Gómez (1845-1880). Va continuar la seva formació a Madrid al costat del pintor i decorador Ramon Padró (1848-1915). Més tard va poder prosseguir els seus estudis a París, gràcies a la pensió atorgada pel seu amic Antoni Garriga. Allí va viure durant cinc anys aproximadament, i va tenir a Raphaël Collin (1850-1916) com a professor: amb ell es va introduir al món del Simbolisme i de l’idealisme, tenint com font d'inspiració els artistes simbolistes francesos.

Les seves primeres obres recullen temes de la història d’Espanya: “Colón a Salamanca” o “La tonsura del rei Wamba” que va exposar en 1894 a la Sala Parés, i temes més realistes com “Després del treball” (c. 1892), “El Pessebre” o “La Rondalla”. Es considera l'any 1896 com l’inici de la seva etapa de maduresa, la qual es caracteritza per la realització de composicions molt idealitzades amb figures delicades que, en molts casos, són fades i nimfes banyades per suaus il·luminacions i embolcallades per paisatges també idealitzats. Així mateix, es troben també una gran quantitat de pintures de caps femenins de joves i nenes. Són temes simbolistes amb un destacat protagonisme de les figures femenines: amb flors, instruments musicals, en jardins, prop d'un llac o del mar, pensatives, malenconioses... El 1898 va obtenir, al costat de Ramon Casas, la medalla de primera classe en la IV Exposició de Belles Arts é Indústries Artístiques de Barcelona per “Ensomni”.

Va ser soci de diferents entitats artístiques barcelonines (el Cercle Artístic, la Societat Artística i Literària) i també va participar com a tertulià a la cerveseria barcelonina “Els Quatre Gats”, inaugurada el 1897 i nou punt de reunió dels artistes i intel·lectuals modernistes com Cases, Rusiñol o Utrillo. Va participar en importants exposicions oficials nacionals (Exposició Universal de Barcelona de 1888, Exposició Nacional de Belles Arts de 1889, la primera i segona Exposició General de Belles Arts de Barcelona en 1891 i 1894, etc.) i internacionals (Exposició Universal de París de 1900, els Salons de París des de 1887 fins a 1905, la Exposition Universelle et Internationale de Brussel·les de 1910, etc.). Igualment va participar a exposicions col·lectives a diferents sales de Barcelona (Sala Parés, Casa Esteva) i va treballar al setmanari “Joventut” (1900-1906) com a crític d'art, el que li va suposar moltes enemistats perquè en els seus escrits va atacar indistintament als artistes més grans com als més joves.

- Dra. Isabel Fabregat